No us enganyaré si us dic que, apart de fer una magnifica excursió amb bons amics i companys de bici (sense cap mena de dubte i que quedi clar que això és el més important d'una jornada com aquesta), la meva idea d'aquesta sortida era la d'intentar guanyar l'etapa.
Josep Maria, el glamour asobre de la bici |
Pujant cap a la Nou de Berguedà |
Els Magnifics prats del Montgrony |
El merescut esmorzar |
Esmorzem a una terrasseta on s'esta de nassos i, practicaments sense haver pogut pair l'esmorzar i per variar sense planejar absolutament res, prenem el desviament cap a Malanyeu. Aquest, per a mi, ha estat el port més maco en quant a paisatge. La carretera discorre serpentejant primer per una magnifica vall molt tupida i verda per ficar-se després en un magnific bosc d'abets que, malgrat estar al pic de l'estiu, dona una frescor i un verd que impressionan. M'escapo només començar el port i sense adonar-me. Les sensacions que tinc son magnifiques i tot i que les rampes son d'un percentatge dur (12-13%) pujo perfectament amb el pinyó de 23 dents engranat. Algú em crida que on vaig i això fa que em repensi si tirar o esperar al grup. Finalment decideixo baixar el ritme i esperar al grup que més o menys ve unit darrera. Un cop m'uneixo al grup veig que en Javi, seguint el seu recital del dia, apuja el ritme. Dubto de si entrar al drap, però em sento bé i tinc ganes així que li agafo roda. Crec que puc pujar encara més el ritme pel que l'avanço i aplico el meu ritme cansino fins dalt amb el Javi enganxat com una paparra a la meva roda (aprenen ràpid del Zizañero aquests Colombianos...) Arribem dalt del port de Malanyeu on ens espera un petit pla amb uns magnífics prats verds que conviden a estirar-se a fer una vacaineta i llençar el velocipedo muntanya abaix.
Sense tenir temps d'analitzar la curta baixada cap al poble de la Nou, ja ens trobem enllaçats amb la ctra que al mati havíem fet a l'inrevés. Superem els 3 km de pujada que hi han després de passar lo poble de la Nou i arribem a una zona de prats i bosc que també convida a gaudir del paisatge i a pasar del velocipedo dels collons. Aquest petit repetxo s'ha pujat d'una forma molt anàrquica i desordenada i això provocarà que, aprofitant el tremendu despiste, els aprendices de Zizañero ho aprofitin i es llencin , primer en pla i després baixant, en una escapada que pot se mortal de necessitat.
La baixada de la Nou es perillossisima i no convida a fer l'animal així que jo i el grup que ha quedat despenjat dels escapats (Manolo, Javi, Alfredo, Abel i no recordo si algú més). Arribem abaix i trobem a faltar a en Pep. Donem l'ordre al Zizañero de que s'aturi. En Zizañero està nervi perquè els seus aprendices s'han escapat i li poden robar l'ultim port, el que després veurem que ha estat preparant durant tot el mati no donant un pal a l'aigua i arribant despenjat dels primers en tots els demés ports. Tot i això el fem aturar (tampoc hagués anat enlloc donat que la pujada cap a Berga és per rodadors i el vent que dona de cara és molt fort). Un cop recuperem al Pep, en Txupi inicia el que serà el ritme de caça dels escapats. Comença ell tirant fortissim i entrem al relleu en Josep Maria i jo. Anem tant forts que arribem a Berga en un plis i amb algun membre despenjat novament. El vent segueix bufant de cara fort i la pujada tendida és d'aquelles especials per a mi i, donat que em segueixo trobant molt bé, poso el plat i faig els 3 km que resten fins al desviament de Rasos a lo que em dona el cos. Els que em quedat en aquest grup de persecució hem recuperat moltissim tros als escapats traicioners, de fet ja podem veure a alguns una mica més endavant.
El punyetero pas dels lladres |
Iniciem el port de Rasos, ens queden 12 km de pujada amb 3 descansillos. Fa una setmana vaig pujar amb el Txupi aquest mateix port a un ritme molt alt i amb unes sensacions bonissimes. El cos de moment em segueix responent i demanant canya així que no m'ho penso i li dic al Txupi que m'ajudi, que entre les dos podem agafar a tots els escapats traicioners. En Josep Maria, que fins a la Font Freda ens acompanyava en la cacera, decideix afluixar i ens deixa sols al Txupi i a mi. Seguim pujant a molt bon ritme. Em sento comodissim pujant amb el Txupi, és ell que va marcant el ritme (crec que és just, ell és un bon escalador i jo l'he portat des-de Berga fins al creuament de Rasos). El binomi semble perfecte, ens entenem molt bé. Agafem al Manolo, poc després passem al Alfredo i després passem a l'Abel. Tot semble que va bé, ja tenim en el punt de mira al Javi. Passem el Camping de la Font Freda on hi ha una recta que tot i que no te molta pendent, psicologicament fa mal i s'enganxa moltissim. Començo a notar que em costa seguir el ritme que em marca el Txupi així que li dic que no tingui pietat de mi i que marxi a la caça d'en Javi, que jo intentaré recuperar en el primer descansillo. El Txupi em deixa. No se si pel fet de quedar-me sol, per l'esforç amb el plat a Berga, per no portar el desarrollo adequat (una etapa de quasi 3.500 metres de desnivell amb un pinyó de 26 i un plat de 38 per a un gordo peludo com jo és arriscar-se molt, però no tenia més pinyons a les rodes noves) o perquè no he menjat correctament (només portava una barreta que ja m'havia menjat feia estona, greu errada en una etapa com aquesta). Començo a venir-me cada cop més avall i ha anar més xungo. Penso que he d'arrivar al descansillo i aprofitar-lo per recuperar una mica. A dures penes arribo al descansillo que hi ha abans del Pas dels Lladres i, burro de mi, encontes d'aprofitar per descansar m'animo, poso el plat i em foto a tirar com un cabró. Quan arribo a la dura rampa del Pas dels Lladres que hi ha després del descansillo, ja m'adono que la he cagat vilment i que, si em restava alguna miquetona de força, amb la tonteria de no aprofitar el descansillo la hi perdut tota. Que hi farem... em resigno i amb el 26 posat i amb una pedalada totalment clavada segueixo cap a dalt. Abans d'arribar al refugi em passa l'Abel (xapo per l'Abel que com he dit abans és d'admirar) i poc després el Ziza (això si que m'acaba de rematar, el cabró sempre em guanya pujant, es una creu!!!. jajajajaja). Ara si que ja no hi ha res a fer així que paro a la font que hi ha al refugi, agafo aigua i encaro els últims 800 metres d'acensió resignat i admetent que un cop més que la he cagat i que, com sempre hem dit, d'aquesta penya no et pots refiar de ningú.
Cim de Rasos |
Amb un fred de tardor, ens llencem muntanya avall ja pensant en el dinar. En Txupi ens ha reservat lloc en un restaurant on dinarem de conya i amb quantitat per només 14 euros. L'unic, el grup de dones cridaneres que teníem al costat que ens han donat el menjar amb els punyeteros crits.
Aquest és el meu relat. Segurament una mica exagerat i segurament amb alguna incorrecció i errada pel que fa a la descripció dels ordres d'arrivada als ports i tot això. Demano disculpes per avançat als possibles afectats. Està clar que l'objectiu de la sortida no te res a veure amb tot el que explico aquí, però també queda clar que a tots ens agrada l'esport i, uns més que altres, tots venim del mon de la competició i de les curses ciclistes, així que m'he permès donar-li al relat un aire de cursa per a fer'ho més distret. Si no us grada, a la propera crònica us foto un rollo dels meus en relació al paisatge, pobles i aspectes culturals dels llocs per on passem. Aclarit això, penso que l'objectiu de la sortida s'ha aconseguit, inclús superat: hem visitat al nostre bon amic Txupi, hem passat un magnific dia de ciclisme i hem rodat pels magnífics paisatges que ens dona el nostre meravellós i molt sovint poc valorat país.
Les dades del Garmin:
Ara, a preparar la clàssica d'octubre, que ja la tenim aquí!!
Bona megacrónica Angel, t l'has currat. Si puc tb intentare fer la de Octubre. Ens veiem aviat companys.
ResponEliminaMuy buena crónica Angel!!!!!Y buen relato. Lo mejor de todo el día que pasamos, fué super divertido!!!! Como dice el Marc, haber si nos podemos juntar toda la peña en la Gran Clásica de Octubre. Lo pasaremos bien!!
ResponEliminaSaludos.
Alfredo.
Chapeau!!!, "Bucles".Molt maca la cronica.
ResponEliminaPues yo creo que con ese tipo de crónicas lo que estamos fomentando es el mal rollo, seguimos siendo una peña de picaos. Os recuerdo que es el motivo por el cual algunos componentes dejan de venir.
ResponEliminaEjemplo: Era más importante dar caza al grupo que esperar a Moragas, en una bajada que se las traia... si eso es compañerismo y buen rollo.
Parrita no digo que no tengas una parte de razón, sobre todo en que muchas veces somos una penya de picaos y eso amarga (nos amarga) la vida a muchos en algunas salidas, pero sinceramente creo que en lo que respecta a esta salida, y en cuanto a la crónica de l'Angel no tienes razón.
ResponEliminaLos que quisimos marcamos desde el principio el ritmo que quisimos en cada puerto, y se esperó a todos. Un poco ya se sabía que en el último, Rasos, iba a ser maricón el último, pero era el último y si no podías te dabas la vuelta y listo. Y no es cierto que no se esperara a Pep, se paró, se esperó a que llegara, y precisamente Angel uno de ellos. Que hubo gente que iba a llegar primero en todos los puertos, seguro que sí, pero esto es inevitable en un grupo de 14, pero no es menos cierto que cada cual fue a su aire. Que Angel ha querido darle un aire de cursa a la crónica, pues me parece lícito, si le apetecía, y además ese día tenía motivación para vaciarse...,
A mí personalmente me encantó la salida, disfruté de la mayor parte del recorrido, paisaje, pedaleo, compañía, y cuando dejé de disfrutar fue por mi culpa, porqué me salió la vena competitiva y me pasé de la raya, y de eso no puedo culpar a nadie, salvo a mí.
Parrita lo siento mucho pero no estoy deacuerdo contigo,pienso y es mi opinion que aunque si es verdad eso de que somos "una colla de picaos", yo que he tenido la suerte o la mala suerte de salir con alguna otra peña, lo que pasa en la nuestra pasa en todas en mas o menos medida.Eso que dices del moragas yo creo si no estoy equivocado esperamos justo acabar la bajada de la nou angel,bene,tu,marc y yo, y un poco mas adelante david y jm.
ResponEliminaY de lo otro que dices que hay gente que dejan de venir por ello yo creo y vuelve a ser mi opinon que hay mas gente que deja de venir por que no pueden estar entre los primeros que gente que deja de venir por no aguantar el ritmo de los ultimos.
Ya por ultimo entiendo que el tipo de cronica "modo carrera" pueda gustar o no como cualquier otra.
Por ultimo decir que yo personalmente disfrute mucho de la salida del recorrido(habia una parte que no conocia)de los compis(no habia salido con la peña este año)etc.un saludo pa todos.
Parrita ya sabes que si quieres hacer algun km por aqui arriba no tienes mas que decirlo.salud.
No digo que Sr Angel no hiciera una buena crónica , entretenida incluso. Pero creo que si tomamos esa costumbre cuando es una salida colectiva(que también he leído algún domingo)estaremos fomentando más piques:
ResponElimina1.- Una crónica de grupo deberíamos escribirla en 3º persona.
2.- Intentar ser imparcial con todos los componentes (no dejándonos llevar por la afinidad con unos y otros). Esto es humano, pero como es escrito nos queda la posibilidad de corregir.
3.- No debemos reseñar ni puestos ni puntos ni tiempos, eso fomenta "chuparruedas" a todos nos gusta salir buen parados en la crónica, pues.
Es que si es así decirme como va a ir la puntuación de la montaña, donde van a estar las metas volantes y la bonificación de segundos en la clásica de Octubre... y este es un pensaminto que no me nace solo a mi, porque esto es lo que estamos creando.
Estoy de acuerdo Bene que el último puerto iba a ser marica el último (por cierto fué Marquitos, jaja)y que coño es lo bonito pero si luego de damos tanta importancia el resto del día son todo especuladores.
En fin sin ánimo de ofender a nadie (y menos al Sr. Angel, que al fin y al cabo fue el único que se curro y perdió tiempo en escribir un día de ciclismo que pasamos en grande). No se si he sido capaz de expresar mi tristeza por cosas que hacemos en la penya (que antes no pasaban, o no tanto).
Un saludo y Txupi en septiembre 14 ó 15 tengo fiesta a ver si organizamos algo por ahí arriba y nos juntamos unos pocos. (que hay que coger forma para la de Octubre... ja).
a mi me a encantado tanto la cronica como la salida,posiblemente el dia que mas he sufrido y disfrutado! es cierto que no siempre llueve agusto de todos pero ya sabemos que el ciclismo es sufridor y a todos nos gusta tener nuestro minuto de gloria ,los que pueden subiendo los que no bajando y si no en un sprint..je je .pienso que el compañerismo en la peña existe y el pique tambien y no tiene nada de malo,en mi opinion tendriamos que haber ido cojiditos de la mano hasta los ultimos 100 metros pero que se le va hacer..jeje en conclusion pienso que fue un exito ! y espero que se repita pronto,un saludo para todos.
ResponEliminaYo sólo tenía un objetivo , el Sr . Parrita , y se cumplió con creces .
ResponEliminaQue por cierto me debe una .....
David tu lo mejor que puedes hacer el año que viene es seguir con la pinarello clasica asi ya tienes escusa como el sabado pasao, que si pesa 3 kl mas, que si pierdo 3sg por km etc...
ResponEliminaOtra cosa la semana que viene es posible que hagamos una salidita ,entre semana,los chicos solvin,txupi y quien quiera apuntarse,tu deberias venir para preparar la clasica de octubre.salud
Allí estaré para dar guerra .
ResponElimina