dimarts, 19 de juliol de 2011

ETAPA 20. TEXTE REVISAT

Malgrat que estic oferint al enemic els meus detalls de rendiment personal (no us enrefieu :-)), crec que paga la pena aprofitar les posibilitats que ens dona la tecnologia i en concret la nova joguina que vaig estrenar a la Marmotte, un GARMIN EDGE 800 que te cagas!!!!


Aqui us deixo totes les dades tècniques gravades per la joguina. Si entreu  a "ver detalles" teniu amplia informació i una pestanya super xula "reproductor" a la part superior dreta. Les dades surten amb sistema de mides anglosaxó, però podeu canviar a sistema mètric polsant un botó situat a la part superior dreta de la pantalla "cambiar a sistema métrico". 


Com a crònica de l'etapa comentar que tot i que la sortida va ser curta, l'intensitat i la velocitat a la qual vàrem circular durant practicament tota la estona, va convertir la etapa en exigent.


La primera part no la puc explicar de primera mà ja que jo vag sortir des-de pallejà i vaig anar tirant molt lentament. Vaig calcular que el pilot m'agafaria tot just apropant-me a les Casetes d'en Julià, pujant l'Ordal. L'idea era que un cop m'atrapesin, donat que vindrien calentets, recordarlis el que es el famós i reconegut  mundialment "Ritmo Bisonte", engegar-lo i intentar mantenir-lo fins dalt com en els vells temps i així acabar, segurament amb mi mateix i amb el que queda de gallitos i gallitas (Rosi, no miro a nadie. jajajajaja) a la penya en aquestes alçades de la temporada. Malauradament vaig arribar a les Casetes i ningú em va agafar. Vaig pensar que deurien pujar molt lents, tot xino xano esperant al vagoncito.


Arribo al poble de l'Ordal i encara no ha arribat ningú. Decideixo parar, baixar de la bici i esperar. Tot just baixo de la bici veig que s'apropen la Rosi, el discipulo del colombiano (Javi), el Vampiro, en Ramon, el Torradet, el Tete i si no recordo malament, l'Abel. Em comenten que han pujat cagant llets i que la crak de la Rosi els ha posats a tots firmes; com puja aquesta dona...!! El dia que perdi por a baixar i agafi força en el pla, mare meua!!! Que Deu ens agafi confessats!!


Esperem a la resta del grup, molt numerós avui: Gran Gurú, Cañi, Juvenil, Mc Guiver, Secre, Valderas, Alfred i el José d'Olesa, que cada cop aguanta millor el ritme i aviat el tindrem donant guerra també al tio, ja que es un patidor i un os d'aquells dur de moldre. En Tobella s'afegirà al grup a Sitges.


A partir d'aqui el grup s'uneix i la bogeria és absoluta. Baixem en direcció a Vilafranca a quasi 70 km/h i un cop arribem al pla, lluny de afluixar, se segueix a un ritme fortissim comandat pel Ramon, el Torradet, algunes entrades del Cañi que aquest any està molt fort i jo bàsicament. La resta del grup, amagat com pot, aguanta les escomeses que es produeixen a cada repetxó de la ctra. de Vilafranca. La velocitat és tremenda, no baixa de 40-45 km/h. Al final, passa lo de sempre, i entre crits, imporperis, insults i més cosses no publicables a un blog, el grup es talla. Crec que al final han estat només dos membres els tallats. Els esperem a la rotonda que dona accés a la ctra d'Olivella. I apali, ara és el Cañi qui proba. El demarratge del Cañi ha estat molt fort i per sorpresa. Només ha pogut respondre el Tete, que enganxat a la roda li dona uns dels seus estranys "relleus palo" als que ens te acostumats. Jo poso el meu motoret diesel en marxa i amb tot posat, lentament vaig apropant-me al Cañi que no deixa de mirar enrera i que es qui comanda la baixada d'Olivella. En Torradet em comenta que no tiri, que els donin per sac, que sempre tirem els mateixos. Te raó, però jo m'ho estic passant en grande i li dic que no, que m'ajudi, que els atrapem. Dit i fet, amb alguna ajuda del Torradet i amb el meu diesel "Barreiros de toda la vida" treient fum negre amb pudor a oli cremat i amb els meus pelos de les cames al viento, al final donem caça al Cañi i al Tete. A partir d'aqui faig la pujada fins a Olivella jo solet, que semble que no, però a aquestes velocitats fins i tot aquests petits repetxons es fan durs. I En aquest punt, uns figurines inmaculats, perfectament depilats (vaig perdre bona nota), amb un moreno impecable sense horribles marques del maiot, uns trajes Cérvelo blancs nuclears i unes bicis també Cérvelo que amb lo que val només una pago l'hipoteca, crec que van perdre alguna enganxina en aquest punt. Potser algun dia ens la tornen... 


Esmorzem a Sitges, al nou bar-terrassa-relax-spa que ens va ensenyar en Madrigal. S'esta de puta mare i el servei és molt ràpid així que, un cop fet el cafè, amb una mandra increïble i mig marejats per la calor sufocant que fa i pel vinet peleón que amb gasosa entrava bé, agafem els velocipedos i encarem les Costes.


Ningú vol tirar. Al principi es dona aquella situació graciosa de pilot desordenat on tothom busca la cafeteria. No durarà gaire la cosa. De cop i volta i com sempre a les segones parts, el Juvenil, activat pels seus 20 o 30 cafés que deu portar assobre fins el moment, i amb l'Abel enganxat a la seva roda, comencen a posar un ritmet que malgrat no es fort fort si que es rapidet. Ens unim al grup alguns membres més i a un ritme constant i lleuger ens platem com qui no vol la cosa dalt la Maladona.


A partir d'aqui, monòleg d'en Ramon que ens portarà entre 40 i 55 Km/h per l'autovia fins que el Torradet punxa. Crec que a molta gent (m'incloc) la punxada li ha vingut de nassos.


Cervesseta al poble del Gran Gurú, risas mil, xerradeta i cap a casa que s'ha de fer la paella.

2 comentaris:

  1. molt bona crònica, pero angel canvia les dades a kms que surt en milles i peus.
    Jo de mitja de pulsacions vaig fer 156, ets un maquina com pot ser que nomes fesis 127, ja m'esplicaras com es fa, jijiji.

    ResponElimina
  2. menudo aparatejo te has pillao, ya no tienes escusa per fe la cronica semanal, solo falta que salgan los polvos que echas a la semana talegas.
    encuanto a la cronica muy bien descrita y a mi me va surti una mitja de 32.claro que el tramo mas duro fue el de st andres a marto con el paron y las cervezas ,que duro¡¡¡¡
    tete sigue a si que este mes me estas haciendo las subidas de puta madre es el ritmo ideal y encima siempre vamos recogido cadaveres por medio juas,juas...........el domingo mas leña.

    ResponElimina

Els comentaris anònims s'anularan inmediatament