XAVI CORTES A LA PBP

Finalment he acabat la pbp 2007, quin suplici! Aquest any no l´he pogut disfrutar, suposo que anava passat una mica de rosca, o per la diarrea que vaig agafar la setmana passada, o els 3 dies intensos a Paris amb els sogres i la mare abans de la sortida. Total, que va arribar la sortida i el Xavi no tenia gaire motivació, però havia vingut a acabar-la i si podia, baixar de 60 hores, però un altre any serà.


Vam marxar el dijous a les 5 del mati, carretera i manta fins a La Jonquera, feia un fred que pelava, tot va ser un preludi del que passaria 4 dies després, vam travessar França fins a Paris en unes 13 hores de cotxe, la propera vegada aniré amb avió!!!!!!!!!! Els següents 3 dies caminar i caminar per Paris, quan lo que havia de fer era descansar.

El dia 20 a les 6.30 hores carrego la bici i cap a Sant Quentin in Yvelines, lloc de sortida , per arribar-hi es impossible en cotxe i decideixo baixar la bici del cotxe en marxa i vaig cap a la sortida al Gymnase des droits de l'homme a Guyancourt, allà baixo cap a la pista d'atletisme on hi ha tota la gent preparada.

Aquest any surto a la sortida de les 80 hores que és fa a les 20 hores de la nit, en grups de 500 persones, al arribar tard em toca sortir a les 20:30 hores. Aquí arriba el primer problema; tinc la llum de darrera apagada, i no em deixen sortir, els nervis s’ apoderen de mi però puc comprar-ne una a la tenda i problema solucionat. Desprès d una llarga espera veig a la Neus a la sortida i m’ emociono,,,,,,, adéu Neus! fins a Brest no l’ hauria de veure, però no esperava tot el que vindria....
La sortida es fa ràpida, de moment no plou, però no trigarà. La veritat és que la motivació és molt baixa, em trobo sol, juntament amb molts estrangers, quines pintes que porten aquests estrangers! es va a un bon ritme, ritme Brevet total.
Encara queda molt, molt , molt , moltisim, la nit és maca, veig els estels i per primera vegada penso que no em mullaré. Porto el xubasquero darrera per si cas, sobtadament se’m deslliga i s’enreda a la roda de davant, haig de parar, sort que no ha estat res, només portava 100 km. Després d´això vaig amb un grup d'italians, van una mica lents, al passar un tàndem em poso a roda durant uns quilometres fins que arribo a un grup força bo amb el que arribo a Mortagne au Perche després d un Km tremendo.

Allà prenc una Cola, un bocata de pernil i a continuar fins el primer control on s´ha de segellar, porto 145km en 5 hores. Vaig passant repetxos i repetxos, vaig amb un grup molt maco fins a Villaines le Juhel on és el km 225 km, allà segello, cafè i dos pastes i per el següent control de Fougeres. Aquest tram de 85 km és un dels mes durs que hi ha, vaig amb un mal grup que tira molt i crec que equivocadament no em deixo caure. Comencen a venir els primers símptomes de gana i arribo a Fougeres amb la reserva, però abans d´arribar trobo els meus companys de Brevets que havien sortit un quart d´hora abans. En aquest control porto 320km i 12hores 10minuts, a l’acabar de segellar comencen a caure les primeres gotes d’aigua i més i més, no para de ploure! aquí menjo pasta i pollastre, descanso una mica, em poso el xubasquero i a continuar.

Desprès de menjar vaig tranquil per fer la digestió, fins a Tinteniac son 57 km força bons i els faig sense problemes en unes 2 hores

Sortint d aquest control fins a Loudeac, comença a ploure de valent conjuntament amb un temporal de vent, la meva mare em truca, m'esperaran a Loudeac amb roba seca, aquest tros es fa molt dur i els últims 10 km fins el control es fan amb força vent de cara, al arribar al control no sabia si volia continuar, vaig cardat de veritat i coneixent el tros fins el proxim control la veritat es que no tenia gaires ganes de seguir. Aquí hem trobo amb el Charlie bisonte i m explica que s'ha hagut de retirar per una tendinitis al genoll, hem sap molta pena per ell, però la Paris Brest no perdona a ningú, m’ anima i hem dona forçes per continuar.

Aquí estic unes 3 hores parat, menjo m asseco la roba, i descanso. Quan para de ploure decideixo tornar a la carrega cap a Carheix-Plouguer, volia arribar a Brest per dormir i tornar al dia següent però en aquest control vaig trobar al Domi i al avi Garcia.

Ells van decidir continuar i jo hem quedo a dormir amb 3 companys mes, la son es intensa i crec que serà lo millor per poder continuar al dia següent.
Menjo una miqueta 4 estiraments, dutxeta calenta i al llit.En total son 5 hores de son, a les 4h del mati els controladors m'aixequen, esmorzo una miqueta i a les 4:30 del mati començo a marxar cap a Brest, conec aquest terreny i se que hauré de coronar el únic port de tot el randonneur; el Roch Trevezel, no es gaire dur però son 6 km al 5% de desnivell, a dalt es de nit encara i fa molt fred, vaig sec i no plou, vaig fent km i al arribar a Brest arriba un dels moments mes emocionants, l'arribada a la bahia de Brest i el pas per el famós Pont Alberte Louppe, es fantàstic, una mica de ronda per Brest i 2 km finals de pujada fins el control, son les 8 del mati i porto 615 km en 36 hores, ja se que no podré baixar de 60 hores per que la tornada es tremenda i no vaig sobrat.

Hem comuniquen que mes de 1000 persones han abandonat i per aquest control ha passat molt poca gent, al pujar de tornada es fa per un altre carretera i començo a trobar ciclistes que van cap a Brest això hem dona molta moral. Abans de coronar paro a fer un cafè i un parell de croissants de xocolata, començo a baixar cap a Carheix on m’agafa un grup d alemanys que em porten cap al control a tota maquina.

Per arribar al control hi ha una petita pujadeta de 2 km que es fan molt durs, al arribar al control hem trobo als components de la PC Bonavista, esmorzo amb ells i cap a Loudeac, porto 700km i 39 hores de cursa.

Rodant, rodant superant repetxos i mes repetxos, alguns de molta duresa arribo a Loudeac, abans d arribar trobada amb un asturià i dos valencians, m han dit que molta gent de l’ equip espanyol han plegat(je,je,je,je,) que fluixos que son aquests tios, també comença a ploure i arribo al control xopet com un pollet.

No puc parar gaire per no refredar-me, al sortir del control para de ploure fa vent a favor i hem trec el xubasquero per no deshidratar-me, son 89 km que es fan molt llargs, mes o menys en 3 hores i mitja, aquesta es una zona fantàstica, verd i mes verd, repetxo si i baixada, ens fan un control secret al mateix lloc que al 2003, abans d arribar a Tinteniac pujada duríssima fins l'antena de Becherel de 2 km, baixada forta i arribada al control, son les 9 de la nit i porto 870km, arribo amb bastant de pajaron, estic fart del menjar que donen als controls, car i dolent, pasta, poulet i arròs amb llet de fa dos dies, un fàstic.

Aquí m'espera la Neus i la mare, hem canvio de roba i surto cap a Fougeres, en aquest control vull dormir una mica, però el tancament de controls m’apreta i no hem puc dormir, només hem queden 370 km i quasi ja esta fet, només una lesió m’ hauria de derrotar però en aquest brevet tot es possible i s ha d anar amb molt de conte i si s’ ha d anar lent s’ hi va.

Surto a les 22h de la nit, merda només sortir comença a ploure de valent, i mes i mes.Porto el xubasquero i perneras, ja fa rato que m'he tret el casco per que tenia una petita molèstia ala cervical i no hem puc permetre una lesió, arribo a Fougeres a les 00h30 de la nit, com que plou lo millor es no parar gaire, sopo peix i patates fregides, quines ganes que tenia. Hem tanco al bany i asseco la roba com puc, la temperatura es de 11 graus a fora i vaig mulladissim, ja fa rato que no porto guants i els peus plens d aigua.

Al sortir de Fougeres em truca el Domi i hem diu que els esperi, vaig tranquil, es de nit i plou a saco, però no puc parar gaire per que hem quedaria tieso, paro en un poble on m’ofereixen arròs amb llet i cafè, quina gent mes fantàstica aquests bretons, llàstima de la pluja per que al 2003 moltissima mes gent tenia la paradeta al carrer.

Vaig mes sol que la una, ningú davant ni darrera, al arribar a Gorron pluja a saco paco, decideixo entrar a un caixer i dormir una mica fins que pari, aquí hem trec tota la roba, es un moment delicat per que puc quedar gelat, menys mal que tinc el forro polar i la camiseta interior seca i hem puc tapar una mica.Aquest es un moment màgic, fantàstic que sempre recordaré.

Conseguixo dormir una mica, em poso la roba mullada i a pedalar un altre vegada.Continua plovent, ja tinc ganes que es faci de dia, vaig a tope de revolucions per no refredar-me, aquest any porto unes bones llums i vaig molt be.
Arribo a Lessaux le Chateau, un poble molt maco, prenc un cafè i dos croissants, son les 6 del mati i em queden 25 km per Villaines, pluja i mes pluja fins al control on arribo mulladet, aquí esta el Domi i el Garcia.

Que poquet que queda ja, estic molt content i eufòric, però necessito comprar uns mitjons secs. Trobo un champion i compro aigua, galetes i uns mitjons. Menys mal per que no podia mes.

Desprès de una petita baixada, queden 40 km de continus repetxos fins a Mortagne, aquest tros es un infern i vaig paradissim i maleint el recorregut d aquest tros, dos km finals durissims on al comptaquilòmetres arribo a veure el 6Km/h i pròxim control.

A surti el sol i per primera vegada vaig amb pantalons curts però durarà poc, per que a la sortida comença a ploure de nou. Ara be un tram de baixada forta, repetxos durisims i boscos al•lucinants de color verd on sembla que estiguis en ple Alps o Pirineus, sembla que havent menjat al control vagi una mica millor però es una il•lusió, per que vaig fatal!!!!!!!!!!!!!!

Porto el cul enganxat al seient, i la carretera no ajuda, totalment rugosa i plana, no s’ acaba mai, vaig jugant amb el canvi ara plat gran, ara petit i agilitat, ara assegut, ara aixecat, la il•lusió es gran per que ja queda poquet per acabar.
Espero arribar a un poble per veure una cola i una pasta, coneixo a un noi gales que va tan tocat com jo.Abans d arribar al control de Dreaux ens fan donar una volta per la ciutat que es la podien haver estalviat. Desprès de maleir a tothom en tots els idiomes arribo al control.

Nomes queden 70km, això ja esta fet.Prenc una dutxa, descanso una mica, i em menjo un plat de sopa i 4 macarrons que la Neus m’ apropa fins aquí. A la sortida del control noto que em fa mal la part de darrera de la cama dreta, però no li faig cas, cada vegada em fa mes mal, passo boscos, grans plans, i mes boscos, castells, el meu sentit de la orientació ja no funciona, crec que em fan donar moltes voltes, fins i tot em perdo dues o tres parades, però m’ adono ràpid. De tan en tan haig d’ anar parant per que el dolor es intens, només queden 20 km,15,10,5 últims km per un gran parc saltant semàfors a saco i arribada emocionant a meta, son les 23h15 del dia 23 Agost 2007.

L’arribada es plena de gent que aplaudeixen a rabiar, es com si arribessis als Camps Elissis de Paris a la Etapa Final del Tour de Franca, et sens el amo del mon. Crec que s’ ha de realitzar una vegada ala vida al menys.

Temps Total 74h38min 1257km 10800mts de desnivell acumulat

JO JA ESTIC ESPERANT LA EDICIO DEL 2011 JE,JE,JE,JE, ESPERO QUE ALGU M’ ACOMPANYI

Reconec que aquest any he fet totes les marxes possibles fins i tot la Marmotte, però no es poden ni comparar amb la PBP, AIXO ES LO MES SIMILAR AL INFERN!!!!!!!!!!!!

VISCA CATALUNYA!!!!!!!!!!!!!!!!