CRONICA QUEBRANTAHUESOS 2007 by XAVI CORTES
Hola companys, en primer lloc proposo que tothom que pugui escrigui la seva crònica i aixi poder compartir opinions i sensacions; aquí va la meva crònica…..
Finalment arriba divendres, el dia més esperat de tot l’any, a les 10 he quedat amb Manolo Sainz “el meu pare” i el senyor Xupi.
Muntem la baca que vaig comprar per anar a la PBP 2007, penjem les bicicletes i cap a Sabiñanigo previ pas per Lascelles, on sempre parem a dinar, es menja de puta mare, si un dia i passeu us recomano que pareu.
A les 4 arribem a Sabiñanigo, recollim dorsals donem una volta per la fira, saludem a diferents companys de fatigues i marxem cap a Jaca, aquí tenim l Hotel.
Al arribar agafem les habitacions, anem a fer unes tapes, donem una volta i cap a l’hotel on justament acaben d arribar altres components de la PC Martorell (el capo,Jordi,cañi,telefonica,el crack Israel Nuñez, mes tard arribarà el Moriana)aquest any som molt pocs, es una pena per que ser la nit de revetlla molta gent no pot vindré, però be cadascú sap el que fa.
Sopem una mica, fem la xarradeta i cap a dormir, be jo a la tele a veure el Barça de bàsquet, com que vaig patir una miqueta em va costar dormir però al final vaig caure.
Dissabte 23 Juny 2007
Sona el despertador a les 5 del mati, baixem a esmorzar, jo no tinc molta gana però alguna cosa s ha de tragar, cereals, suc de taronja, un croissant amb formatge i un iogurt.
Agafem les bosses, cap el cotxe i cap a la sortida, a la carretera és increïble la de cotxes que hi ha, però poc a poc anem fent pas, arribem al poble aparquem i cap a la sortida.
Aquest any no hi ha problema, al sortir per temps, tenim un bon lloc a la sortida, el Xupi és l'únic component que surt en el grup de devant, això hem fa patir una mica per que aquest any tinc possibilitats d arribar devant de tots, però pas a pas i ja veurem, aquesta es una carrera de resistència, i mai saps lo que pot passar.
A la sortida em trobo amb el Charlie, el vaig a saludar, parlem una estona i ens donem bona sort.
A les 8 en punt es dona la sortida, es roda força ràpid, vaig quasi devant del paquet junt amb el Santi, el Jordi i el Xupi, que va devant, jo al meu rotllo amb molt d'estress. S ha de vigilar molt les frenades de la gent.
Veig al Nani Roma, al Beloki, al Chente, van sobrats.
A la baixada de Jaca hi ha una hostia bestial, més val no mirar,
Continuem tirant, passem Canfranc i comença la pujada al Somport, decideixo anar a ritme sense forçar, ja he passat al xupi i ara només depenc de mi, corono el Somport molt bé, aquest es un port bastant suau però si t'equivoques de ritme ho acabes pagant. Adalt hi ha el meu pare, agafo el diari menjo una mica i cap baix, aquest any he perdut la por a les baixades i ja no hem quedo, vaig segur agafo el meu grup i cap el segon escull, la dama dels Pirineus, aquesta serà la vuitena vegada que la intenti vèncer, fins i tot un any la vaig fer caminant, ja,ja,ja,
Pujo relaxat fins els últims 4 km, allà apreto una mica vaig amb el 25 i no hem dono ni conte ja soc a dalt, baixada cap al Plateau de Bennou on hi ha el avituallament, decideixo no parar, només hem queda un bidó d aigua, però jo a la aventura, no fa gaire calor però crec que hi ha molta humitat.La baixada del Marie Blanque es fa a tope i cap al Portalet es va molt ràpid,
Al passar per Laruns veiem un grup davant nostre i hem poso a tirar a tope per agafar-lo, una vegada passat el túnel l agafem.Vaig be però ara te que funcionar el cap per que les forçes van justes, es puja molt ràpid, quan comença el tram mes dur agafo el meu ritme i cada vegada hem trobo millor, vaig passant gent que va molt torrada, quina diferencia amb altres anys on hem passaven per tot arreu.
Els últims 5 km del Portalet son espectaculars, sembla que estiguis corrent una etapa del Tour de França, hi ha moltissima gent, et sents gran, per això torno cada any, es fantàstic.
Corono el Pourtalet,vaig molt be de temps el record del marc pot caure, però al començar la baixada feia molt d'aire i m adono que serà molt difícil, però s'ha d'intentar, vaig amb un grup on només tirem jo i dos companys més, al arribar a la cruïlla de Hoz ja una pujada on apreto i marxo amb un altre noi, pugem Hoz a tope, les cames fan mal però no importa, l'arribada està a prop.
Nomes queda arribar a meta, fa molt d'aire veiem un pilot davant, ens colem entre els cotxes i conseguim arribar, només queda l'esprint final i arribo a meta.
TOTAL 203KM 6h21min50 seg. 32,4 Km/h 3550 mts desnivell
No m ho puc creure, per mi es un gran temps i faig el 253 de la general, allà em trobo el meu pare, la Mama, la iaia i la Neus
També hem trobo al Isra que ha fet el 13 de la general felicitats Isra
Mes tard arriba el Jordi que ha fet un tiempazo i el Santi també l'ha fet S'HO MEREIXEN TOTS DOS
El xupi ha patit una mica per problemes estomacals, el Moriana també ho ha fet molt be i el Cañi ha arribat en temps d Or.
FELICITATS A TOTS I FINS L ANY VINENT
Per a molts això ja ha acabat, però per a mi encara queden nous reptes
LA MARMOTTE 2007 I LA PARIS BREST PARIS 2007, no se com en sortiré però segur que ho faig
FELICITATS TAMBE AL CHARLIE I ALS SEUS COMPANYS BISONTES
A veure si els demés envieu la vostra crònica!! De lo que diu el Xavi no em crec ni la meitat, jejejeje
ResponEliminaHola Angel, el Charlie em va preguntar per tu, i si aniries ala PDF el dissapte, tambe hem va dir que et digues """COBARDE"""" ja,ja,ja,
ResponEliminaUna salutacio