dilluns, 4 d’abril de 2016

COPA CATALANA MARATÓ INTERNACIONAL

Dissabte nit, estic cansat i algo desmotivat. Els 3 dies d'Eivissa i els 2 entrenos intensos amb els compis d'aquesta setmana m'han deixat tocat  i si a això li sumem que el canvi d'hora i de estació m'afecta molt, malament plantejar-se anar a correr una cursa UCI de 100 Km, 3.000 de desnivell i un cartell de corredors que fa molt de respecte
Les 5,30, sona el despertador, uffff... em costa un munt llevar-me. Em tinc que obligar. El cap em diu: torna al llit. Però no, he de fer l'esforç, he de anar, no puc fallar: avui ens juntem quasi tot l'equip i la ocasió s'ho mereix així que trec ganes d'on no hi han i em llevo.
Arribem pràcticament junts tots els companys d'equip. El primer comentari és: coi, quin fred que fa, no? Fa fred i vent. Em noto cansat i a sobre aquest fred (soc anti fred). La cosa no pinta gens bé, Però..., com sempre, ho intentaré donar tot.
Sortida rapidíssima. De seguida s'estira el pilot i pel que veig, una grupeta d'uns 8 corredors on va el company Salamero, agafa la davantera. Darrera, tot i que algo esmiculat, tractem de seguir el ritme de la resta en Jordi i jo. A en Jordi sel veu bé, pedala fàcil... però jo no agafo ritme, em fan mal les cames i tinc que fer un esforç gran per mantenir-me i no perdre de vista a en Jordi i a la grupeta que va amb ell. Arribem a una zona tècnica en pujada i la cadena s'em surt. Perdo de vista a la grupeta d'en Jordi i m'agafen uns francesos entre els que va el sub 23  que va acabar segon S23. Donat que en Jordi va molt fàcil i crec que avui no és el meu ritme, decideixo quedar-me amb aquest 4 corredors, sobretot perquè em marquen molt bé les baixades i puc copiar-los força bé. Anem veient a en Jordi, a en Fredi (tots dos, els meus grans rivals M40) i al estranger, que no savia que també era M40. Van uns 30 segons per davant. Bona senyal, això vol dir que no porto mal ritme. A mesura que van passant els km em vaig trobant millor.
Passem l'equador de la prova i la tendència es manté igual: el grup d'en Jordi a uns 30-60 segons. Fa una estoneta que hem atrapat a en Christian Collados. Ens diu que va mort, però qualsevol s'en fia d'un crack com en Collados. Deixo que entre ells vagin fent, content de poder seguir-los fàcil, però en un punt trialero que m'agafa menjant, els perdo de vista. Em quedo sol com un mussol i penso: final de cursa, em menjaran els llops. Però em sento bé, a mesura que han anat passant els km m'he anat trobant millor i ara vaig bastant fàcil tot i que baixant no puc apretar per culpa d'una llaga a la ma esquerre (sort que de moment les baixades no son massa tècniques). Decideixo fixar-me en la mitja (en aquell moment de quasi 23 km/h) i em proposso no baixar-la a menys de 21. Crec que així podré mantenir les distàncies i inlclus, si tot va bé, encara recolliré algun "enmazaó".
Faig com uns 8 km sol, però en un punt de mitja pendent, torno a atrapar als francesos, en Collados i a l'altre noi que no se qui és. Tornem a rodar junts, ara molt forts, massa. En Collados, com em temia, ha renascut i a engegat el motor. No m'interesa, no és el meu ritme i com veig que els francesos van collats pel Collados :-), decideixo tornar a quedar-me sol i seguir la meva estrategia; queda un port molt llarg i allà vull intentar atacar
Arribo a l'avituallament abans del port llarg. Paro, menjo tranquilament. Si algo m'ha ensenyat en javi és a no possar-me nervios, sobretot quan creus anar bé i creus estar fent lo correcte. Mentre estic regant el bosc, m'atrapa en Txus, un noi de l'Esteve i algu més que no recordo. M'ajunto amb ells i anem fent. El noi de l'esteve em diu: preparat que el port és molt llarg. Perfecte, penso, més encara quan a uns 200 metres veig a en Fredi i a en Traiter. La estrategia està funcionant!!! veurels em carrega les piles, em motiva... Em surten forces d'on creia que ja no en quedaven, engego el perkins i posso el meu ritme Bucles. Els agafo i no espero a veure quina reacció tindràn, miro enrere i ja no veig al grup d'en Txus. He avançat a en Fridi i a en Traiter i no m'han pogut seguir. Això m'anima encara més i forço més la màquina. Espero no petar
Vaig sol i això m'emprenya perque segons la gràfica, la baixada és llarga i em fa molt de mal la llaga de la mà. Però estic motivat. Faig veure que no em fa mal i em llenço a sac. Molt dificil perque ja no queden ports llargs, però ara el meu objectiu és intentar atrapar al grup d'en Jordi. Atrapo al sub 23 i el deixo. La motivació ara és màxima, necesito una pujada llarga!! Tot i que gran part de la cursa a circulat per camins amples i pistes, aquesta organització, com sol passar, ens tenia reservat el regal al final. Ens fiquen per unes trialeres precisoses, però amb la ma cascada, soc molt lent. Tant lent, que em torna a atrapar el sub 23. Cagontó!!! Ja tiro la tovallola, ja no hi ha res a fer, tant sols queden 5 km. Vaig tercer M40 i entre els 20 primers. No està gens malament tal i com pintaba el dia així que, miro enrere, controlo que no vingui ningu i a ritme però sense tornar-me locu, fins a meta content de fer podi.
Felicitar a en Javi, que ja ens te acostumats a guanyar en M50 però que asobre sempre entra top 10 a la genaral, a en Jordi, guanyador M40  i a la resta de companys d'equip que han fet una magnifica cursa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris anònims s'anularan inmediatament