dilluns, 22 d’abril del 2013

Cronica ETAPA 8 (El Farell)

A les 8 del matí al pave uns 20 components de la penya, i uns 6º de fresqueta, trobem a faltar uns quans components del mig gas que han anat a fer una marxeta a Alcorisa, avui no tenim al Ramon que esta fent una triatlò per les terres del Ebre i ja des de el principi  el ritme per les carpes es soportable per tots, un cop arribem a Olesa i pujant ja la carretera de Vacarisses anem a ritme bucles, aquest paio es incansable, algú es talla i passat el poble de Viladecavalls fem re-agrupament a la cruïlla de la ctra. de Terrassa.
El gran Pedro, tot un referent de constància i patiment

Creuem Terrassa i enfilem aquesta vegada si la carretera de Castellar a un ritme mes tranquil que l'any passat , el bucles segueix portant el grup a ritme suau i de tant en tant algú s'atreveix a fer-li un relleu ...el zig zag de la carretera de Caldes també el fem tranquils ja tothom està pensant en la pujada del Farell, un cop al tram del pavé (Roubaix) de Caldes molts de nosaltres fem els perrilles i pugem a les voreres, però el ritme que portem per allà es bastant alt son gairebé 1,5 km amb una pujada del 2% constant que et deixen els braços amb tremolera.
Pujant el Farell, tenim un parell de components que s'han tallat al pavé (el Pedro i el Miguel) i jo com gairabé sempre aquestes pujades les miro de lluny i m'informo a posterior, intento seguir durant uns kmts al Jose que be amb la seva flamant bh, però pujo constant a "mig gas" un cop a dalt sembla que la volata i a falta dels grans escaladors se la du "el vampi" que després de tants anys xuclan sang al final ha trobat recompensa, per darrere tots anem arribant poc a poc i del fred que fotia dalt decidim baixar veient al Pedro i Miguel que havien anat a fer turisme per caldes i ñam ñam a esmorzar a Caldes, casualment allà ens trobem el duet de costum "guru i agudo" que van a la seva bola.
DONDE ESTA LA COCA-COLA DEL  POPEYE?????
 

Els Dalton fent allò que més els hi agrada, RIURE 
De sobte, i sense adonar-nos "zas" de 20 paios esmorzant ens quedem 10 components fent-la petar i decidim sense preses tornar per palau de Plegamants, Sabadell i la fundició, decidim anar tranquils i deu ni do dels repechos de la carretera de Palau a Sabadell que ens posen les piles a més d'un arribant a Sabadell un grupet d'escapats "els dalton i el miguel" després entro jo que aprofito la ultima baixadeta dels sis repechos per arribar en solitari...comentaris del gran bene "coño como se ha hecho de duro este tramillo" i fem re-agrupament per arribar tots junts a les rectes de la fundició, tots anem entrant a relleus i aqui a la fundició dona gust anar a roda, el tete, jo, el cañi i varis més anem posant cada vegada més ritme fins que apareix el jose amb la bh robellada i ens dona un ralleu d'aquells que ens fa a tots posar la pell de gallina.
Arribem i cerveseta per acabar el dia
Que macos tots vestits amb el maiot de la Peny

TOTAL 114 km; 27,5 km/h mitja i 1736 m desnivell

  


4 comentaris:

  1. Yo en la última foto donde dices que vais todos con el maillot de la penya, solo he visto uno que lleva la equipación oficial... (conmigo éramos 2)y lo tapas tú Joan.
    Viva Carguill y el Bárcenas!!!.

    ResponElimina
  2. Que bueno ,,,habria que hacer una votación...no?

    ResponElimina
  3. 60 años de história...dimecres, 24 d’abril, 2013

    votación? una institución que fue creada en 1953 con unos colores no podemos modificarlo así por las buenas. En todo caso podríamos combinar de diferentes formas sus colores originales.
    ej: El Barça cambia su equipación cada cierto tiempo (para que sea más acorde a los tiempos)... pero nunca sus colores !!!.
    O el "madrit", imaginas si a Ronaldo le gusta el rojo...ya no serian los blancos.

    ResponElimina
  4. No cuesta nada identificarse. Recordad que decidimos borrar todos los comentarios que no estuvieran identificados correctamente. Se pueden usar apodos siempre y cuando se sepa de quien se trata

    ResponElimina

Els comentaris anònims s'anularan inmediatament