LA PC JA TE CAMAROGRAFO

Tot i que encara estem en fase d'assaig,  us deixo un tasts del que serà la gran pelicula d'aquest hivern: LAS RUTAS DE Mc. Guiver, el noi que va ser rescatat per un grup de bikers que, de casualitat passaven pel Coll de Bracons.
El van trobat tirat junt a una farola, amb el casc doblegat i les ulleres caigudes. No havia caigut de la seva flaca, però feia mala cara així que el van rescatar i el van portar a la muntanya. Allà el van abandonar. Només li van deixar 3 tubs de carboni, uns ferregots i una ampolla de Font Vella forrada amb paper de diari.

Aquí va començar a forjar-se la llegenda Mc. Guiver. Alguns també la van anomenar la llegenda del Moogli Català.
El noi abandonat es va avituar ràpidament a la supervivència a la muntanya. Va desenvolupar tots els sentits, sobretot el del olfacte; només amb un cop de nas, oloraba la pluja, el pipi de les cabres i la posibilitat de que aprop hi haguessin dominguerus amb truita a la francesa (amb formatge) que robava per alimentar-se. També utilitzava les llavors que trovaba per a fer farina, de la que fabricava unes galetes farcides d'una melmelada estranya. La energia que li donaven aquestes galetes era tremenda i gràcies a això tenia forces també per caçar. Va desenvolupar les tècniques de caça més ingenioses que s'han vist mai.  Per exemple, per poder caçar bolets (sobretot bolets tòxics), es procurava una cistella feta amb les branques de les plantes que anava trobant i dels seu olfacte per a olorar-los i... zasca, bolet tòxic al sarró. La toxicitat d'alguns bolets el va trastocar una mica i es va tornar amagadis i no va voler retornar a la civilització.
 Amb el temps, i recordant la peli de Tom Hanks, la de Robinson, va agafar els tubs de carboni i els ferregots que anava trobant als milers d'abocadors que trobem a les nostres muntanyes i va muntar-se una bici amb doble suspensió i  amb parafangs d'ampolles de fontvella que un dominguero havia abandonat. Tot i això, el dominguero mai el va veure. Alguns dominguerus parlaven d'haver vist una silueta amb barba entre els pins. Alguns deien que era ell, però ningú mai va poder assegurar'ho. Així, fotent-se pinyos i amb una cabezonería increïble (semble ser que te parents aragonesos o això diuen), poc a poc va anar aprenent totes les tècniques de la BTT.
Anys després, un grup de valents bikers comandats per en Popeye Marino van decidir sortir a buscar a la llegenda. Volien trobar-lo. Es va muntar una expedició i després de mesos de busqueda, de satèl·lits, de la col.laboració de una parella retirada de la guàrdia civil i de la mestressa del bar de la Floresta, el van localitzar a la Rierada.
Li van fer senyals però ell, desconfiat dels humans, va fugir i es va amagar. No va adonar-se que s'havia oblidat la seva bici amb parafangs de fontvella i això va ser aprofitat per en Popeye Marino que, d'un cop de braç va agafar la bici i se la va emportar carregada a l'esquena. Els exploradors sabien que tard o d'hora en Mc. Guiver sortiria  per rescatar el seu tresor més preuat. Ademés, la bici estava sense pastilles de frens i només li quedava la opció del Bike Discount. Van cridar: La setmana vinent farem comanda!!! aquesta frase li va donar confiança i poc a poc va sortir del bosc.
Curiosament portava barba ben retallada, roba neta, casc, etc. Tot estava en perfectes condicions. Aquest paio havia passat 4 anys al bosc i estava perfecte. Ah, això si, una mica gordo (això es va comprovar perquè el van haver d'arrossegar Tibidabo amunt).
Dies després els exploradors van descobrir al mig del bosc el seu amagatall: una mansió feta amb canyes, fustes, ferregots, etc. Tenia totes les comoditats: aigua calenta, calefacció, sanitaris... Fins i tot tenia tocadiscos!!! L'enginy de Mc Guiver no te límits.
Vem trigar en tornar-lo a la civilització. Ell volia tornar a la seva casa del bosc però... un bon dia li van regalar un gps i... aqui va començar a forjar-se la 2ª lleguenda: La lleguenda del "SENDEROS".
Un altre dia explicaré com va anar la cosa

Apa, aquí teniu el vídeo de 100% Collserola: