Abans de tot, voldria disculpar-me per la part de culpa que hagi pogut tenir amb el tema de la convocatòria de diumenge.
Penso que mai he estat sospitós de no adaptar-me a qualsevol dels grups o propostes que últimament s'han format en aquesta mal anomenada penya. De fet, en les meves primeres incursions amb la flaca aquest any, jo ja he sortit amb 2 dels 3 grups en els que crec que s'ha dividit la penya. Dit això, i pensant que la meua opinió pot ser prou objectiva ja que sóc un dels membres antics de la penya i per que crec ser "amic" i capaç de sortir amb qualsevol dels grups en els que s'ha partit la no-penya PC Martorell, intentaré donar la meva humil i el màxim d'objectiva opinió del que crec que passant en aquesta no-penya, no ara, si no ja fa uns anys
QUEIXES RAONABLES
Els que us heu queixat, teniu tota la raó del món en queixar-vos. Avui en dia, amb les eines que tenim (mòbil, internés, facebook, etc), no hi ha excusa vàlida. No està gens bé no avisar d'una proposta o activitat que pugui organitzar qualsevol membre de la no-penya PC Martorell. Personalment, fa un temps ja vaig tenir una enganxada per aquest motiu. Jo sempre he avisat a tothom, tant a través del blog com a través del telèfon amb l'ajuda del company Bene (amb el gasto que suposa de telèfon) de les sortides que tant l'un com l'altre hem anat organitzant aquesta pre-temporada amb la gorda. Mai hem tingut cap problema en rebre a gent menys forta o més forta a les nostres sortides. Sempre s'ha esperat i sempre s'han adaptat les sortides. Si més no, sempre s'ha avisat del que anàvem a fer i de la seva duresa o complicació, amb lo qual ja donaves per avisada a la gent del que es podia trobar. De fet, sempre hem pensat amb lo xulo que seria poder sortir algun dia tots els membres de la no-penya PCM amb la gorda.
Malgrat haver sempre procurat avisar a tot deu de les activitats que el Bene o jo hem anat organitzant, hi ha hagut dies en els que m'he trobat sol. Dies en els que, després de sortir sol com un mussol, m'he assabentat que hi ha hagut gent que sí que ha organitzat alguna cosa i que a mi no m'ha avisat. M'he d'emprenyar per aquest motiu? En el seu dia em vaig emprenyar, i molt. Així ho vaig fer saber a les persones que, pels motius que fos, no em van avisar.
Aquests tipus de coses et fan pensar i, després d'analitzar el tema de la manera més racional possible i pensar en el perquè de tot plegat, vaig arribar a la conclusió de que el concepte romàntic de penya ja feia molt temps que se n’havia anat al garete i que això ja era un campi qui pugui des de feia anys, inclús a les sortides oficials. O ja no recordeu les mogudes de l'any passat?: uns que si parem a esmorzar, els altres que no, els altres que si la sortida és una merda i allarguem per aquí, els altres que si retallem per allà... Siguem sincers i no fem demagògia barata, ja fa uns anys que en aquesta no-penya tothom actua com li dona la gana i com, sota el meu punt de vista, més o menys 2 o 3 persones que d'alguna manera porten la veu cantant, ordenen i manen. Això és negatiu? No ho sé i no seré jo qui ho jutgi. Que cadascú tregui les seves conclusions.
COMENTARIS, DESCALIFICACIONS... QUESTIONS PERSONALS?
Crec tenir clar que puc sortir amb qualsevol dels 3 teòrics grups i de que seré ben rebut a qualsevol d'aquests grups. De fet, des de que ha començat la meva temporada "flaca" ja hi sortit amb 2 dels 3 grups. Analitzant tot el que sento quan surto en qualsevol dels grups, em pregunto: al final no seran qüestions personals??? Estic començant a pensar que si, que tot passa per una qüestió personal. Considero que tots som persones amb personalitat suficient com per demanar anar una mica més suau, per demanar anar més ràpid o per fer el que més ens convingui. Jo no crec que el problema de la divisió vingui per una qüestió de ritmes o velocitats. Ja fa temps que penso que hi ha un problema de fons entre alguns membres de la PC. Crec que està clar i que ho sabem tots que el problema és més per un tema de filosofies i de formes de pensar, formes de pensar que de vegades rosen l'absolutisme. Com a exemple: De tant en tant surto amb la gent de Molins. Aquest és un grup variopinto, on les diferències entre l'estat de forma entre el primer del grup a l’últim, són brutals, però brutals. Ni punt de comparació amb la nostra no-penya, on més o menys, tots estem a un nivell d'aguantar 30Km/h de mitja. Hòstia, doncs malgrat això, surten cada dissabte i no tenen absolutament cap problema ni amb les mitges, ni amb esperar, ni en si el crack vol apretar.
Dit això, voldria que tots féssim un exercici de sinceritat i, abans de saltar amb ungles i dents a criticar una decisió que, com he dit abans, no comparteixo, analitzéssim quines són les raons reals i els motius que ens han portat fins aquí. No fotem companys, jo crec que tots sabem on és el veritable origen de tot plegat!!; tots sabem qui incita a arribar a aquests tipus de situacions.
Malgrat conèixer la resposta perfectament (estic segur que tots vosaltres també la coneixeu), em faig les següents preguntes: Per què no diem les coses pel seu nom i sense por? Perquè, enlloc de carregar els uns contra els altres no tractem de sentar-nos, reunir-nos i tractar de raonar amb les 3-4 o més persones que provoquen aquesta situació i que tots sabem qui son? Per què, si tanta penya ciclista dieu que voleu ser, no convoquem alguna reunió i tractem d'organitzar una mica les coses?
INTENTEM BUSCAR ELS MOTIUS I SOLUCIONAR ELS PROBLEMES D'UNA VEGADA
Estic segur que el meu bon amic Bene, donada la seva gran i contrastada experiència en temes tribals i mogudes socials, avalarà per complert el que diré a continuació. Jo crec que el gran problema d'aquest grup és la falta d'un veritable líder, d'una persona o persones que realment organitzin una mica les coses, una persona o persones que siguin realment assertives i que siguin capaces d'unir i no de separar. El grup, afortuna-da-ment, te moltes lògiques, moltes formes de pensar i molts estats de forma, però això no son motius raonables com per a no ser capaços d'organitzar-nos i de sortir tots plegats a una. Com he insinuat abans, jo m'atreviria a dir que tenim una sèrie de persones que s'estan disputant el lideratge del grup i que, com no poden i no en saben, han dividit el grup per liderar el seu petit grup. Aquestes persones, malgrat ser bons i antics amics, considero que son massa unidireccionals, poc negociadors i gens assertius. Un líder no pot ser així perquè llavors el que passa és que es converteix en un dictador que es fa rodejar dels seus fidels seguidors. Seguidors que al final no deixen de ser una altre cosa que titelles que es mouen als seus desitjos. Ei, i jo el primer que m'hi vist en la teranyina, eh!!
SOLUCIONS
Estic convençut que tot això ve motivat sobretot per la falta d'ordre, per la falta de consciencia de grup, per la falta d'organització... Ara mateix la nostra no-penya està com el Magreb, a la deriva, amb uns quant semi-líders intentant aferrar-se al poder i intentant rodejar-se dels seus fidels i mansos seguidors que sempre diuen si. Com que no poden fer-se amb el control absolut de les diferents tribus, al final que passa, que la guerra està servida i cadascú tira per on li rota. Que podem fer per solucionar aquest conflictes que, malauradament, ja venen de fa uns quants anys? Sincerament, crec que no és tant complicat. Tan sols es tractaria de convocar una reunió a la que acudís tothom del grup A. En aquesta reunió s'haurien d'exposar opinions, raonaments i propostes. S'haurien d’aprovar una sèrie de normes i estauts i d'escollir democràticament a un representat. A partir d’aquí, a qui no li agradi la forma de fer del PC Martorell, que es busqui una altre penya ciclista. Crec que no es tant complicat companys i, si volem que la PC Martorell tingui continuïtat. No podem permetre que la fantàstica gent jove que esta agafant el testimoni ens abandoni, no continuï amb el projecte i acabi marxant a una altre penya. Companys, ens hem de posar les piles i tractar com sigui de solucionar aquest petit conflicte.
Salut a tots!!
De acuerdo con Angel en lo que respecta a falta de organización en esta no-penya.
ResponEliminaYa no lo tengo tan claro en que haya una serie de personas que intentan liderar su grupito y hacer la guerra por su parte, es evidente que en todo grupo social ocurre algo de eso. Pero tanto como algo premeditado, y marcando a determinadas personas, yo la verdad es que no acabo de verlo. Pero puede ser.
Lo que sí constato es que hay una diferencia de niveles cada vez más grande. Y los extremos de arriba y los de abajo, si no nos sabemos adaptar, convivir, pues al final habrá gente que abiertamente optarán por salir aparte. Un caso claro es "Joaquín", lleva años arrastrándose los domingos, especialmente al principio de la salida, que ya en el taio solemos ir con el corazón en la boca. Muchos otros ya habríamos tirado la tohalla. Hablo de Joaquín porqué es el caso más claro, pero estamos un grupito de 4-5 más que estamos ahí también. Y lo mismo pasa por arriba.
En lo que sí estoy de acuerdo con Angel, en que una reunión completa de lo que se llama el grupo A, para hablar, no nos iría mal, seamos capaces de organizarnos mejor o sigamos como estamos.
Yo personalmente respecto a la gente que pierde su tiempo en hacer cosas, calendario, ropa, salidas, etc. solo tengo agradecimiento.
Equivocaciones, pequeños malos rollos, y demás, siempre vamos a tener. Pero por encima de todo estan muchos años aventuras bicicleteras y amistad. Estoy seguro que lo sucedido quedará como una pequeña anécdota. De verdad creo que tampoco hay que darle más importancia de la que tiene.