dilluns, 18 d’agost del 2008

SORTIDA AL PIRINEU 2008

El dijous dia 14 el Juan Carles alies el operario i el Xavi Cortes alies el torradet arribem a Tarascon en busqueda d´un hotel on poder dormir, després de consultar diversos hotels, amb un frances paupèrrim del senyor Juan Carlos "QUISQUILIE A CHAMBRE PER SE NUIT" que crack ets ja,ja,ja,ja, aconsegui que una pobre gent ens proposi dormir en un apartament que ells tenien al costat del hotel, tot aixó per el mòdic preu de 50 euros.





Després un bon sopar i unes quantes bromes amb la camarera de torn i a dormir doreta que al dia seguent tocava gresca.
















Durant la nit, pluja i trons, però sobretot molt fred i humitat, Juan Carlos no volia sortir, però finalment vaig conseguir que s´ho penses. al voltant de les 10 del matí sortim direcció Coll de Port amb un fred terrible, el meu cos a aquestes alçades del estiu no estava gens acostumat a aquella temperatura, a dalt del port pluja i 7 graus, despres d´ un intercanvi d ' impressions decidim anar a tope amb la sortida programada









Baixem direcció Massat, despres d´una petita trampa tipus Marie Blanque, amb final carretera de terra... , pujem el petit coll de Sarraillé amb trams preciosos i durissims, baixada i dinar a Auluns les Bains, uns spaguetti carbonara, i un mousse de postres.



Sortint de dinar el port mes dur del dia, el Col d Agnes 10 km al 8,2%, baixada i Port de Lers, només 4 Km però molt macos, baixada a Tarascon, agafem el cotxe i cap a Luchon.









Arribem a Luchon a les 10 de la nit, la por era de nou, no trobar un lloc per dormir, al primer intent aigua, al segon ho conseguim, vaja cuchitril, al últim pis. Després un bon sopar i a dormir, dema tocava Port de Balés.

Com que feia mal temps, vam decidir fer els 20 km d´aproximació amb cotxe.



No us explicaré res del Port de Bales, ni el que va passar, només un dic que vaig estar quasi 50 minuts a dalt esperant l´operario, la resta que ho expliqui ell, Juan Carlos un altre dia mira els cartells.

Realment el Port es espectacular, un dels millors que he pujat mai, ho te tot, carretera descarnada, paissatge, duressa, descansos i un final impressionant, potser li falta una mica d´alçada per arriabar a ser una legenda,un gran descobriment per el Tour de França, aqui us deixo la Altimetria



Per cert he decidit pujar a Pla de Beret el dia 7 de setembre per veure el final de etapa de la Vuelta, podriem pujar la Bonaigua i fer Pla de Beret i després tornar a Esterri d Aneu.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris anònims s'anularan inmediatament