Recorregut: Embassament de la Baells-Berga-Coll de Jouet-St. Llorenç de Morunys-Coll de Port-Tuixen-Coll de Jovell-Gòsol-Coll de Pradell-Coll de la Creu de Fumanyà-Cercs-La Nou de Berguedà-Coll de la Nou-Embassament.
Estem a 23 graus Àngel? Xavi, això que estàs mirant és la temperatura a la que tinc programada la calefacció del cotxe, a fora estem a 6 graus... Poc després ho comprovarem a les nostres pròpies carns.
Son les 8,30 del mati, fa fred i no hi han gaires ganes de treure's la roba per
a posar-se el "traje de luces". Finalment, i després de realitzar un exercici per tal de autoconvèncers de que la matinada que ens em fotut per a vindre fins aqui i el fred inicial que pasarem paga la pena plenament, sobretot si pensem en el magnific i exigent recorregut que tenim previst afrontar. Decidim armar-nos de valor, quedar-nos amb el cul en l'aire i posar-nos el coulote i el mallot, juntament amb tota la roba que podem arreplegar per tal d'abrigar-nos.
Comencem a pedalar i a lo que serà una constant durant tot el dia: a pujar!!! Pasem Berga i el Marc comença a accelerar el ritme progresivament. Jo, que devegdes soc una mica tonto, decideixo seguir-lo i coronar amb ell el primer Port de dia, el Coll de Jouet. Esperem al Xavi i al Josep Maria i enfilem la forta baixada cap als plans de l'Aigua d'Ora. Després de planejar una estona, comencem un
curt tram de pujada, on ens n'adonem de que el Xavi no ve. Decidim parar a esperar-lo, però després d'estar 5 minuts parats comencem a sospitar que algo a pasat; a la baixada del coll punxa la roda devantera i com a bon bervetro que és, triga mig dia en reparar. Aquests brebeteros no tenen presa per res, tu... Bona fil.losofia de vida (suposso que això de fer 1200 Km d'una tirada et deu fer veure les coses d'una altra manera). Pasem a la vessant del Riu Aigua de Valls. Un cop aquí anirém seguint la bonica vall i gaudint de les meravelloses vistes a l'escarpada Serra de Busa, que ens queda a la nostra Esquerra. No ens n’adonarem i arribarem al Pont del Cardener, on podem dir que oficialment s'inicia la llarga pujada al Port més llarg del dia: el Coll de Port.
Arrivem a St. Llorenç de Morunys i ens estan esperant els dos reporters enviats especials de les millors revistes de ciclisme nacional i internacional
amb les seves càmeres profesionals; està clar que això de sortir amb chicos Paris-Brest-Paris, cracs de la Quebranta i "metro ciclistes" mereix un bon reportatge fotogràfic. És per això que la gran reportera xixaraxera Sole i el seu inseparable Txupi ens acompanyaran durant part del recorregut amb el cotxe per a fer el repor fotogràfic. Després de l'entrevista que ens fan a peu de carretera per publicar a uns del millors blogs de ciclisme de la xarxa i del grandisim croisant de xocolata que la Sole ens tenia preparats, seguim la marxa i la pujada cap al Coll de Port. Els 3 cracs abans anomenats decideixen posar un ritme que a mi no em convé i, pensant en que encara queda moltissima tralla, decideixo aixecar una mica el peu i ser
conservador per tal d'acabar dignament. Després de passar els pobles de La Coma i La Pedra, el port es torna molt més alpí i, malgrat la carretera no s'inclina més d'un 8% te n'adones que estàs a un senyor port pirinenc, que no te res a envejar a altres ports molt més coneguts pel sol fet que una aborrida i insipida Vuelta a España a pasat per allà. Coronem el Coll de Port i iniciem un vertiginós i llarg descens cap a Tuixen.
Arrivem a Tuixen. El Xavi ha tornat a punxar i, mentre el Marc va demanant les merescudes truites al bar, els demés ens dediquem a reparar i a investigar el perque de tantes punxades. Arreglem la roda, que tenia un vidre clavat, i ràpidament anem a esmorzar. 2 bocates cadascu!!!!
Si algo te de particular aquest recorregut és que no te km de aproximació als ports, acaves de baixar un i ja t'hi troves pujant el proper. Els primers km de la pujada cap al Coll de Jovell son molt constants i suaus, però un cop arrives a Josa la cosa canvia i la carretera s'enfila considerablement. És aqui on el Marc decideix marxar a un ritme bestial; aquest any està molt
fort aquest noi, tu!!. El seguim a pocs metres el Josep Maria i jo i, una mica més retrasat, el Xavi. Coronem el Coll de Jovell i baixem cap a Gòsol. Sortim de Gòsol en direcció cap a Saldes.
La carretera és bona, ampla i ràpida pel que ens plantarem al desviament del Coll de Pradell en un plis. El coll de Pradell per aquesta vessant és un port no gaire llarg (8 km) però amb els Km que portarem a les cames i les rampes del 10% crec que el recordarem tots. Jo, veïent que els 3 cracs estàn en millor forma, decidieixo tornar a aixecar el peu i ni tan sols provar si puc aguantar amb ells. Coronem el port i gaudim de les meavelloses vistes al Pedraforca, Puigmal,
Puigllançada etc. La baixada és bestial, rampes del 20% i una sensació aèrea acollonant.
Ja fa estona que no deixo de pensar en el següent port, La Creu de Fumanya. Jo l'havia pujat quan encara no estava asfaltat amb la BTT i recordava que les rampes eren realment brutals. Arrivem al desviament i iniciem l'ascensió al cinqué port del dia i probablement el més exigent, no per llargada (3 km) però si per les seves rampes del 19% sense cap descans. Arrivem dalt practicament els 4 junts i, després de comentar i gaudir de la satisfacció que supossa coronar una bèstia d'aquestes seguim ruta cap a Cercs.Agafem la carretera que ens durà cap al poble de la Nou de Berguedà. Quina meravella de carretera. El paisatge, el racons... enfi, tot és tan maco que pràcticament no noto el cansament del 3000 m de desnivell que portem acumulats en tan sols 100 km. Pujar per aquestes carreteres hauria de ser materia obligada per a tot cicliste. Pasem el poble i la carretera, molt estreta però molt ben asfaltada, entre dins d'un tupit i humit bosc de faigs i avets i en suau pujada va a desembocar a uns verds i magnifics plans. Després de pasar aquests plans i en vertiginosa baixada ens plantem directes al punt de sortida.
Algunes fotos i gràfiques estàn extretes de la pàgina: http://www.ramacabici.com/
Fantastica sortida per el Bergueda,paissatges fantastics, colls molt durs.
ResponEliminaEspero poder repetir l' any vinent i que molta mes gent s' apunti amb nossaltres.
Em fa molta pena que la temporada s' acabi, pero l'any vinent prometo molta mes guerra.
M'alegro de que us agradés el recorregut i espero que l'any vinent la resta de la gent deixi de deixar-se influenciar i pensi per si mateixam i s'animi, si més no per un dia, a canviar una mica el xip. Una etapa disenyada per la muntanya sempre serà dura, però la veritable duresa en una sortida en bici se la posa un mateix.
ResponEliminapodrias posar el perfil de la ruta??
ResponEliminagracies, la ruta te que ser superbonica.
felicitats.
os copio la sortida per l'any que ve. M ha semblat molt bona.
ResponEliminaxavi est un fora serie.
Salut
Agsustí Grané
http://aaagusti.spaces.live.com/