DE PORTS PER ALMERIA by Jordi Camarero

Després del entrenos i les sortides del mes d’Agost, va arribar el moment de carregar bicicleta i familia i fer cami cap a Mojácar (Almeria) on passaría una setmaneta en un bon hotel disfrutant de piscines , platja, menjant com un cosaco al buffet i fent 3 sortides en bici.

El primer dia de sortida, el dimarts 28, vaig esmorzar a l’hotel i a les 8:15 i sense tenir gaire clar on anar començo a pedalar direcció sur, per una carretera local que vorejava la costa, m’agrada bastant perquè es poc transitada i decideixo seguir-la fins a on em porti, resultant que arribo al parc natural del Cabo de Gata, amb una carretera costanera molt maca; a l’alçada de Carboneras em trobo un company cicloturista de Campohermoso que amablement em fa de guia per la zona i fem una volta per carreteres secundàries poc transitades i perfectes per anar en bici; al final fins i tot em convida a sortir amb la seva colla el diumenge, però jo tenia ja preparat l’etapon…

· 80 kms
· 26,1 km/h promig
· 1075m de desnivell pos.
· 3:04:25

El segon dia , dijous 30 vaig decidir apropar-me a Turre, a uns 15km de l’hotel per pujar aquesta paret:

Realment és tan impressionant com a la gràfica, el vaig descubrir al PEDALIER nº8 que és un especial altimetries i ports de muntanya de tota Espanya, un bon referent per preparar sortides i entrenos. El port és bàsicament una urbanització perduda enmig de la Sierra de Cabrera, amb pistes forestals recentment asfaltades a la que et trobes kms realment espectaculars. Aquell dia vaig sortir direcció nord per escalfar una estona i en 10km ja estaba fart de cotxes, semàfors, rotondes, nervis….i en aquesta pujada un cop has passat les últimes cases de la urbanització, la sensacio de tranquil.litat és impressionant, no vaig trobar-me ningú, ni tans sols tenia cobertura al mòbil….

· 68 kms
· 22 km/h promig
· 1220m de desnivell pos.
· 3:08:35

I arribar el tercer dia de sortida, el diumenge dia 2, el etapon:

EL dia començava als volts de les 6 del mati, el lloc de sortida estava a uns 60kms de l’hotel i volia sortir d’hora per no passar molta calor, com en els dies grans de bicicleta i després d’haver dormit unes 6 hores m’aixeco sense deixar sonar el despertador, amb l’emoció d’una bona aventura i a més a més en solitari…esmorzo a l’habitacio i a les fosques 3 donuts de xocolata i un cola-cao, em posso el tratje i agafo la bici i la borsa i cap al cotxe, el paio de la recepció es va quedar força parat, no m’estranya!

El punt de sortida el vaig triar tot llegint el pedalier en el que sortia l’atimetria del Velefique començant la pujada des de Tabernas, i la volta semblant a la de la marxa de la UC MARTINEZ OLIVER ((http://www.uc-martinez-oliver.com/ )) i també a la de l’etapa nº16 de la vuelta 2006.

Entrant en matèria, els primers 10-15 kms fins a arribar al poble de Velefique són de “falsos llanos”, tot just passar el poble comencen 4kms molt durs com podreu veure a l’altimetria, i a partir d’aquí alguna rampa dura i moltes “herraduras” fins al final, és un port d’aquells que sembla que no s’acaben mai…



Desprès de coronar em deixo caure cap a Bacares, on comença la 2ª ascensió del dia, el observatori de Calar Alto:

Aquest comença tot just sortir de Bacares en agafar un trencall cap a Gergal, i com al Velefique, els primers 6kms són molt durs, amb kms sencers al 11%, era qüestió de posar el 36x25 i “velocidad de crucero” 9-10-11km/h (( això semblava el MB )) en aquest moment de la volta m’apareix el minut espiritual amb les celebres frases interiors:

- Que hago yo aquí solo subiendo esta pared?
- Porque coj… no me he quedado en la cama para atracarme en el buffet y bajarme a la piscina…
- Voy a abrir el puente del freno de atrás que me parece que me toca y por eso voy parao.
- Me parece que voy “pinchao”
- Me doy la vuelta y digo que hacia mal tiempo…

Ja ens entenem, agafo forces d’on puc i cap a dalt, desprès de passar la crisi dels kms més durs, la pujada es fa molt més suau i fins i tot amb descansillos, a uns 5km de coronar trobo una font que em salva la vida, bendita agua! Ja queda poc per coronar i les sensacions positives i la lleugera pendent fan que coroni amb el plat gran i esprintant a la meva ombra, em va sobtar molt que només veiés en tota la matinal a 2 ciclistes i en direcció contrària!

Un cop a l’observatori, ja només en faltava girar cua i tornar per on havia pujat, amb la única dificultat de fer el Velefique desde Bacares:

Amb 2400 de desnivell a les cames en només 85kms i ja amb el hombre del mazo acomodat a la meva esquena, enfilo aquesta última pujada d’uns 12km i 610m de desnivell, amb el gran avantatge de saber que s’acaba justament al km30 de la carretera (( d’això disfruta el capo sempre, jaja )) i amb un ritme constant i amb la seguretat que en coronar la resta era tot baixada, em deixo les ultimes forces i provisions, i també deixo al del mazo per un altra ocasió…

D’aquí fins a Tabernas a disfrutar de les sensacions del dia i a pensar en nous reptes amb la nostra estimada/odiada bicicleta.

Vull agrair la comprensió de la meva dona i el meu fill Marc ( i l’any que ve pels volts de l’abril serem 4) que durant tot l’any que fan que sigui possible continuar pedalant amb la il.lusió a tope, i us adjunto una foto meva amb el Marc a la piscina de l’hotel perque veieu que no tot va ser bici.