Tothom em pregunta pel meu fill. Em pregunten que com és que avui no ha vingut. La veritat és que no se si m'ho pregunten perque l'altre dia van al.lucinar de com el tio es va cascar amb nosaltres 95 Km amb tan sols 12 anys, o bé m'ho pregunten perque ja els hi està bé una sortideta a ritme de nen de dotze anys. Dilemes de la ciència...
No triguem gaire en començar a escalfar el cos. Motiu: Els torracollons de la penya de Sant Andreu. Mira que anavem tranquilets: xerrant, explicant com havia anat el pont, fardant de fill, etc Però tenen que enganxar-nos els del poble veï per a que, certes "mentes calenturientas i sedientas de sangre" que tenim a la penya, comencin les hostilitats. Arrivem a Sant Sadurni a un ritme altissim, però al final tenim la sort de que els de Sant Andreu marxan cap a la Font del Bosc, totalment en direcció oposada al nostre objectiu d'avui: Pontons-Pla de Manlleu-Atalaies i pa casa. Ufff!! no tenia pas ganes de seguir al ritme del David de Sant Andreu...
TOTHOM ES RESERVA PER PUJAR PONTONS
Enfilem la carretera de Vilafranca tranquilets, i a un ritme força maco ens plantem tots juntets a Vilafranca (mira que és extrany això). Agafem la carretera de Sant Marti Sarroca i el Sr. Montserrat es fica davant a tirar del grup. Decideixo entrar i donar-li algun relleu per a veure si els demés prenen nota i fan lo propi. Aqui ningu vol tirar!! Tothom està reservant-se per la pujada a Pontons; que cabrons que son aquesta colla!!. Finalment ens fotem el fart de tirar el Montse, el Manolo "El Novatillo" que de tant en tant també entre i que pel que veig ja li treu les enganxines al seu cosi "El Plantillas" i jo. Estem arrivant a la pujadeta que hi ha abans d'arrivar a Sant Martí. Sé positivament des-de fa estona que aqui es liarà i ja fa una estona que hi deixat d'ajudar al Montse a tirar i, llògicament, aquest, junt amb el Borratxot i uns quants més que no recordo agafen uns metres. Arrivem a peu de la pujadeta un grupet d'uns cinc i el Capo fot una estravada de les seves que ni intento seguir.
TOTHOM ESPERA RADERA EL MOMENT DE FOTRE L'ESTOCADA
Estem arrivant a Torrelles de Foix i ja fa estona que no veïem al Cañi. Quan iniciem la pujada cap a Torrelles també desapareix "El Plantillas", però com ja estem relativament aprop del Plà de Manlleu, decidim anar tirant. El ritme de pujada cap a Pontons és molt còmode. Anem tirant el "Lindo Gatito" i jo mentre, com sempre, tothom espera amagat radera el moment per fotre l'estocada. A mitja pujada deicideixo no donar cap relleu més, com el "Lindo Gatito" ha de donar la mitja volta a Pontons, que sigui ell qui prengui l'iniciativa. Quan resten menys de 2 km per arrivar a la curva del restaurant, que és on sempre situem la meta imaginaria de la primera part de la pujada, el "Lindo Gatito" comença a posar un ritme fortissim. Tot i que vaig a tot el que dono i aguanto les primeres escomeçes, arriva un moment que el tio em treu de punt, just el moment que el molt ...piiiip... agafa, frena i dona la volta dient que marxa cap a casa. Llògicament els Srs. "Capo", Jordi (Sense apodo encara), Xavi Biker, Montserrat i "Borratxot", que estaven arradera al "acecho", aprofiten i em donen una bona estocada pasant-me per sobre i treient-me les enganxines i la pintura del meu meravellós quadro MADONNE. Com sempre, intentarè fer servir la meva tècnica infalible: ritme fortet i anar enganxant als "gaseosas" que s'han atrevit a treurem les enganxines. Però aquesta vegada la tècnica no funcionarà ja que només puc atrapar al Xavi biker, el Jordi (Sense apodo encara) s'em queda auns 200 metres i el Capo, Borratxot i el Montse a uns 500. Otro dia sera...
JO, TRUITA DE FORMATGE, JO SENSE, JO AMB LLESQUES...
Després del lio monumental que li fotem a la pobre cambrera demanant truites: amb llesca, amb bocata, sola, de formatge, amb tomàquet, sense... podem esmorzar i departir amb el Sr. Bene, que ens ha honrat amb la seva presència; el tio ja comença a pedalar una miquetona visca visca!!!. Esperem que molt aviat ja puguem gaudir de la seva companyia. Sortim d'esmorzar i pujem les Atalaies a ritme del Bene que ens acompanyarà fins a Sant Jaume dels Domenys. A partir d'aqui us diré resumidament el que va ser la resta de l'etapa: El Sr. Montse i un servidor van possar un ritmet (amb l'intent d'imitar als companys "ritmo bisonte") caxondo fins a Martorell.
Total: 120 Km
Mitja: 31,5 Km/h
US ESPERO A TOTS, COLLA DE CABRONS, A LA CLÀSICA D'OCTUBRE EL DIA 13 ... EH!!! JUVENIL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Els comentaris anònims s'anularan inmediatament