BISONTES TEAM & ESPAIBICI A LA VIP XTREM

Després de rodar amb certa tranquilitat conservant i assegurant la quarta posició de la general, arribo a l'ultim control abans de meta, km 110 aprox. Tinc forces, vaig molt bé, les sensacions son molt bones per afrontar l'ultima dificultat de la jornada. Penso: ja ho tenim fet, si no em foto castanya ni pasa res, tinc assegurat minim el quart lloc de la general i ves a saver si encara agafo algun de davant. Però... veig que el noi del control em fa senyals de que m'aturi i, de forma confusa i sense aclarir ben bé que ha passat, em diu que uns dels participants ha mort. Em quedo flipat. Inicialment no reacciono, estic com estabornit... El cos no reacciona i el cap encara menys... 

Arriven dos participants més al control i, al igual que jo, es queden també estabornits. No savem que fer, si donar la volta i retornar per Carretera o bé continuar pel recorregut de la cursa i fer els 10 km que falten fins meta. El noi del control ens diu que pel que queda, no paga la pena anar a buscar la carretera i refer la ruta, que el millor és seguir el recorregut de la cursa així que, amb les poques ganes de pedalar que et queden i amb el cap ennubolat, agafem tots 3 i seguim el recorregut original fins a meta. 

Decidim arrivar a meta tots tres de la mà. Creiem que, donada la situació, no toca fer el tonto esprintant o entrant a meta com si no hagués passat res. Quan arrivem: el silenci, l'ambient, les cares dels organitzadors, etc ens confirmen ràpidament que el que fins ara havia estat una noticia confusa que no voliem acavar-nos de creure i que desitjavem que tant sols hagués estat un d'aquells rumors que devegades corren com la polvora i que al final queden en la meitat del que era o en res, tristement era ben real. Vaja merda!!!

 Descansa en pau, company. Molts ànims a la familia, amics i a la organització de la cursa, que ha estat exemplar.