dimarts, 10 de juny de 2014

CAMPIONAT DE CATALUNYA VETERANS

Després dels meus pocs i efímers primers "pinitos" a la meva curta etapa de cadet, no m'havia tornat a plantejar la posibilitat de tornar a la competició en curses de Ctra. Soc un puto betetero!. Aquest any, donat el bon moment de forma, em vaig decidir a probar'ho. També cal dir que els companys de grupeta han tingut bastant a veure. Molts d'ells, amb experiència contrastada en les curses, m'animaven a doner el pas, especialment el meu gran amic Bene, un dels grans del pilot ciclista de fan uns anys. I com no, el gran  Mestre Madrigal que, per treurem els dubtes i acavar d'animar-me, em va dir uns dies abans: "Va, compi, que en las carreras no nos comemos a nadie" (després vaig poder comprovar que aquesta afirmació no és del tot certa. jajajajajaja). 
L'unica incursió, i de rebot (el meu fill corria), que fins al moment havia tingut en el mon de la competició en carretera havia estat la social de la Canonja de fa 3 anys on, amb més ganes que convicció, amb poc entrenament de xispa, nula experiència i amb molta por, vaig poder aguantar amb certa dignitat els embats, apretades, cops de colze, estrès, "latigazos" i demés "lances" i adjectius propis de les curses  que fins al moment, apart d'en alguna marxa cicloesportiva, ja no recordava haver sentit o haver patit.

ARRIBA  EL DIA

Em presento a Vilassar de Mar amb una sensació de certa tranquilitat; "Ara ja no et pots tirar enrere, Àngel", penso. No puc dir el mateix dels 3 últims dies. Els nervis i el "miedo escénico" s'havien apoderat de mi. Només pensava en si havia fet bé, en quina necessitat tenia de fotrem en semejante berenjenal amb lo bé que m'ho passava amb la sortida de la PC cada diumenge. Els compis son magnífics i m'animaven, em deien que ho faria molt bé, que estava en un estat de forma molt bo... I si, és veritat, després de provar-me les setmanes anteriors, de veurem lluitant per les primeres posicions a la marxa del Montsec n'era conscient de que el meu estat de forma era prou bo., 
Se que estic en un moment dolç, se que ho puc fer bé i que puc intentar lluitar per estar davant, però també se que les curses son un altre mon on, apart del bon estat de forma, la col.locació, l'experiència, el no cansar-se tontament, la picardia, la valentia, etc son requisits fonamentals ja no només per intentar estar davant, si no per acavar  dins del pilot principal i que el àrbrit no et foti fora de cursa. Tot i això, el meu temperament, la meva forma de veure les coses, més encara quan fisicament em trobo bé, és contraria a ser conservador, a conformar-me en arribar dins de cursa, en ser un d'aquestos que es conformen amb la nova moda aquesta de: "Soy "Finisher". Penso que si vas a una cursa és per intentar guanyar-la o, si més no, per competir contra tu mateix.  Si no pots, ni finisher ni hòsties: o els demés estan més forts, o no has entrenat prou, o no serveixes. L'unic que ens queda és acceptar'ho o entrenar més i no anar a buscar justificants tontos. S'ha d'intentar fer'ho lo millor possible,  però mai conformar-se amb aquest invent de "finisher", paraula que tinc atravesada i que crec que ens han imposat amb estrategies de marketing per vendre marxes o esdeveniments que aquest mateix marketing vesteix d'una suposada i molt sovint molt exagerada èpica. 

SORTIDA, EN SANTI S'ESCAPA

El primer tram és neutralitzat fins a les afores de Vilassar i practicament fins on comença el primer port, Parpers. Sortir neutralitzat em dona un plus de tranquilitat, d'alguna forma em servirà per agafar confiança, per estudiar els primers moviments del pilot i per acavar de concentrar-me en la cursa. 
Sortida oficial, estranyament no hi ha brusquedat, semble que tothom te por de tirar. La cursa, tot i que curta en distància, és exigent. El ritme és molt lent. No hi han nervis i tot va molt fluid. "De puta mare", penso. Començar així era una opció que no figurava amb la idea que portava preconcebuda i amb el record de la sortida a la Canonja. A més a més, els compis m'havien estat avisant de que ja de sortida començarien els nervis, les tibades... afortunadament per a mi, no és així.
Només sortir en Santi Alentorn s'escapa tot sol aprofitant el despiste d'una sortida algo estranya pel paron obligat per l'arbrit en una rotonda. Ningú reacciona i el deixa fer. Comencem a pujar les primeres rampes de Parpers. El ritme és alt però molt suportable. La primera idea que em ve al cap és la de intentar donar la sorpresa, jugar-me les cartes, aprofitar que no em coneix ni deu i tothom deu pensar que soc un globeru (asobre, no m'he depilat. jajajaja) per fotre un arreon i marxar sol. No ho faig, en aquell moment em venen al cap les paraules del compi Xavi Amaya quan dues setmanes abans, a la marxa del Monsec, després de proposar-li fer lo propi, em diu: Tu estas loco???. "Quedat quietet i a veureles venir, Àngel, que això tot just acaba de començar". 

PRIMER PORT

Vaig bé de cames i ben oxigenat. Fa calor, ja m'agrada. Porto el plat posat i el moc amb soltura. Respiració molt acompasada, pulsacions com sempre molt baixes, em sento molt bé mentalment... però no acabo de trobar el lloc dins del pilot. L'inexperiència em fa perdre posicions constantment i  tinc feina per a no perdre de vista al Madri, la meva referència. Tot i això, no vull sortir de la suposada protecció del pilot. La meva seguretat és imitar al mestre Madrigal. 
A mitja ascensió el pilot s'estira, alguns perden comba. Cal agafar posicions. Visca, això s'anima!. 
Aconsegueixo agafar les primeres posicions del pilot, però en cap moment entro al relleu, deixo fer. Resten un 2 km per coronar i la cosa ara ja si que s'ha posat seria. El pilot es trenca i ens quedem una grupeta d'uns 15. Corono en segona posició a roda d'un noi que semble ho vol intentar. Tots dos hem agafat uns metres de distància. El deixo fer. El grup perseguidor, ara  d'uns 10, ve molt aprop i porta dins a les vaques sagrades. No anem enlloc i ens atrapen baixant. 
Collons com baixa aquesta gent!!! i ho diu algú que precisament no baixa malament. Feina tinc d'aguantar per culpa del desarrollo (porto un 50). A mitja baixada s'incorpora el grup dels master 50-60 i fèmines. Per a mi, una animalada incorporar així un altre pilot. Nervis, por, algun susto provocat per la diferència de velocitats. Tot i això, puc passar aquest grup i seguir a la grupeta d'uns 15 ciclistes més algun master 50 que també s'apunta. La carretera suavitza i, com sempre, ningú agafa l'iniciativa. En Madri fa dues intentones en uns repetjons per accelerar el ritme del grupet (diria que s'està provant), però no anem enlloc, arribant a la Roca ens atrapa el pilot. 

EN MADRI COMENÇA A FER DE LES SEVES

Tothom em comenta que avui no s'esta anant ràpid. Per a mi, que no estic acostumat al ritme i no he entrenat xispa,  38 Km/h de mitja és anar molt ràpid, però si que és cert que la sensació és de que no s'esta corrent massa. Enfilem la carretera de Vallderiolf, que semble que no, però pica amunt.  Em diuen que en Santi i l'Agüero encara van escapats (deunidó) tot just en el moment que podem visualitzar-los de lluny ja que veiem el cotxe que obre carrera.
En Madri comença a fer de les seves i agafa posicions per un lateral just en un moment en el que jo estic ficat en ple centre del pilot i d'on no em puc moure. Nervis a mil. Faig el posible per anar agafant arcen i procurar no perdre les posicions davanteres, ara que semble que alguna sorpresa ens espera.
Agafo roda del Madri just en el moment que tira fortissim. Marxo amb ell i amb un dos nois més (sap greu no dir els noms, però no conec quasi ningu). Ràpidament agafem una distància considerable. No se si estic fent el locu, però penso: ara o mai, poder aquesta és la bona. Els 4 ens entenem. Vaig al limit, no estic acostumat a anar tant accelerat de pulsacions. Enganxem al Santi i al Agüero. El rimte és infernal. Seguim entrant sols els 4, tot i que ara som 6!!! Madri, tirant d'experiència i autoritat, fot un crit i diu: "o nos paramos o entramos todos y nos la jugamos". Semble que les seves paraules funcionen i l'Agüero entra a col.laborar amb molta intensitat. Estranyament, en Santi, membre de l'equip del Madri, no entra. De fet, practicament és l'Agüero que amb molta generositat dona el que li resta i ens porta a peu del segon port de la jornada, on m'han comentat que les primeres rampes son exigents.
Encarem les primeres rampes del port. Si, son exigents però suportables. Agüero i Santi es despenjen. Quedem els 4. Madri s'aixeca de la bici i accelera. M'agafa despistat i perdo roda. Veig que lentament va agafant distància. Va fortissim!!. Despenja a l'altre noi i s'emporta a l'ultim membre d'escapada a roda. M'enganxo al noi despenjat i anem fent a ritme bo però no suficient com per a mantenir la distància d'un pilot perseguidor que ara ja ve en plan serio a neutralitzar. Ens neutralitza un grup d'uns 10 i ens unim a ells. A uns 2 km de coronar agafem al Madri. Em diu que no xuta, que ha reventat, que la calor i l'apretada li han passat factura. L'avancem i encarem la baixada on malauradament en Carrasco pateix un greu accident a l'intentar esquivar un altre ciclista que ha sortit recte de la corva.

ULTIMA INTENTONA? MILLOR DEIXEM'HO ESTAR

Encara ens queda tornar a pujar Parpers. Les forces ja van justes. Entre baixades i repetxons, 3-4 han aconseguit marxar. Darrera un petit grup, i just darrera va el nostre grup, ara ja d'uns 15. Decideixo que aquí em quedo. Per avui ja ni ha prou. Ho he intentat tot i no ha pogut ser. Dins del grup vaig còmode. Més o menys tots entrem al relleu. A més, tinc a en Jordi Camarero un altre cop al costat per escoltar els seus magnifics consells i fer el que em diu que he de fer per afrontar els últims km que sempre son de molt de nervis i perillosos.  Tinc clar que no penso entrar a disputar l'esprint a l'arrivada. Apart de que soc patètic esprintant, em fa molta por. L'unica opció, més aviat una quimera, és intentar fotre un pal i aprofitar que m'he recuperat una mica per intentar'ho en un terreny que no se'n dona malament. Al final, desisteixo, és una quimera, agafar al grupet de davant ja és impossible, i la veritat: que més dona quedar el 10 que quedar el 20. Arribem a la recta de meta, dubto de si provar la meva no-tècnica al sprint. No tinc confiança i veig que aquesta gent son veritables cracks en posar-se en situació, col.locar-se i pujar el pulsòmetre a 200 pulsacions, així que opto per apartar-me a l'esquerre, no molestar-los i contemplar l'esprint com a espectador de luxe i molt  content de veure que en Jordi ho fa de puta mare això d'esprintar.

No se si tornaré, però si se que ha estat un fantàstic dia de ciclisme de competició. Jordi, Madri, Agüero, Santi, Javi... i als demés que no tinc el gust de conèixer: M'heu donat una veritable lliçó de ciclisme competitiu. Moltes gràcies, mestres!!

Ah, i com no: gràcies a la gran Rosi pels crits d'anim a cada port i per l'aigueta, que em va anar de conya

Aprofito també per enviar-li al Javi molt ànims i molta força. Javi, recuperate pronto!!! 



4 comentaris:

  1. Felicitats Angel, molt bona cursa !!! Ja veus que en aquestes curses son tant o mes importants la tactica i l'experiència com les forçes, per això son molt divertides, tothom té les seves oportunitats. El dia 29 fan una a Tarragona molt guapa, ruta 88km i amb 1000 desnivell ens ho passarem be ;)

    ResponElimina
  2. Buena cursa, compy, no, no, EXCEPCIONAL, que difícil es ir a la primera cursa en mucho tiempo y hacer eso. Para cualquiera pensar en ganarla sería una quimera... Si hubieses ido a varias este año, madre mía... Ahora, piensa que el bene un día de estos te va a dar un palo que te vas a quedar tieso, aunque solo sea uno, je, je,.....Y eso que es tu compy ("que alguien por lo menos te meta presión, aunque sea un farollllll")

    ResponElimina
  3. enhorabona àngel, lo puto amo...segueix així

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies companys!!!
    Aunque aveces eres un cabezón, Bene, ya sabes que tus consejos y tú experiencia como un ex de los buenos buenos, ha sido de gran ayuda. Deberías plantearte volver en alguna, como he hecho yo.
    Jordi también me cuida mucho pa que lo acompañe a las cursas y le monte alguna llegada. jajajajajajaja

    ResponElimina

Els comentaris anònims s'anularan inmediatament