diumenge, 23 de juny del 2013

QH 2013 SUPERANT LES ADVERSITATS by Jordi Camarero

Aquest any després de uns 6 sense fer-ho torno  a la QH, personalment la marxa que mes m’agrada i un gran repte, per tot lo que l’envolta.Aquesta marxa la fem gran els corredors i els colaboradors, perque la organitzacio amb la pujada de preus i vist ahir a l’arribada com han cambiat les coses, s’han convertit en un negoci.

Entrant en matèria esportiva, dissabte madrugon a les 05:00 del mati per arribar a l’hora d’obrir calaixos a les 06:45 i agafar lloc preferent, bàsic si no vols escalfar massa el motor de sortida si tens intenció d’agafar cap de cursa de sortida.

Dit i fet, el Marc Cantenys i jo que compartim cotxe hem dormit amb els dalton, Chiristian, Jose i Carles marxem els primers després d’esmorzar el que es pot a aquestes hores.

Marc i Jordi

El Marc no te calaix i surt el 9000 i pico, jo estic en el calaix 06:30 a 07:00 que es força gran d’uns 900 ciclistes, pero la jugada ha sortit be i em trobo a primera linea. Allà coincideixo amb el Sisco el Gerard i el Jordi Gonzalez de Culets Vermells d’Olesa que també han matinat per sortir davant, xerrant tots 4 l’espera passa rapidament.

Amb puntualitat sentim el coet i sortida, en menys de 2 minuts ja sento pitar el xip, el pilot com sempre s’estira a tope i la sortida es molt rapida, sortim de Sabiñanigo i agafem l’autovia, aixo es nou per mi, no es fa la variant, sembla menys perillos pero provoca que es corri més. Per sort amb 4 relleus i un petit calenton ràpid agafem el cap de cursa miro el Garmin i en 5km ja estic colocat entre els 200-300, de cami només he vist al Xavi al que he saludat i he continuat endavant. Circulant sempre a dreta o esquerra del pilot per evitar les caigudes centrals, just abans d’arribar al pont on es possa tanta gent a mirar veig la primera i  unica montonera, al davant es roda força còmode i a velocitat no excesivament alta.

A primera linea del calaix
Amb els nervis de sortida ja calmats començem la pujada al Somport, continuo molt ben colocat, a roda del primer grup. Pujo còmode fins al cruce de Candanchu on no es gira a l’esquerra per passar per dins...merda aqui que volia descansar una mica les cames i continuem recte i sense descans fins a coronar. Al final el primer grup es talla com era de preveure i jo em deixo caure en un segon grup i corono sense problemes. Segons el strava 6,7km al 6,2% en 21:36 a 18,7 km/h a 180 bpm de mitja,

A la baixada del Somport obro la porta a algun kamikaze i baixo sense pendre gaires riscos, aprofitant per menjar i beure en abundancia.Com passa sempre en aquesta baixada al arribar als plans entre els que agafas i els que t’agafen tornem a fer un paquet força gran que encara ja el Mari Blanque.

El començament del port es molt ràpid per mi, el grup s’enfila i jo pujo fort pero em deixo caure una mica per no donar-ho tot, aquest any he muntat un 39x28 amb el que rodo força be, corono sense problemes els 8,6 km al 7,8% en 34:16 a 15,1km/h i 181 bpm.
Cap al final del port començo a notar com el cargol de la biela esquerra de la bici s’afluixa alarmantment, merda, aixo ja m’ha passat aquest any algun cop i no m’ho han  sabut solucionar, aixo pinta molt molt malament al coronar i començar al baixada el joc es tan gran que no puc possar plat gran, baixo amb el petit i sense pedalar gairebe perque si la biela es surt del tot tindre que plegar o esperar a que un vehicle d’assistencia m’ajudi.Per sort, l’avituallament del Marie Blanque no queda garire lluny i arribo no sense beure com molta molta gent m’avança baixant.
 Paro a l’avituallament i al baixar de la bici la biela es queda enganxada a la sabata, vaja plan !!! pregunto i em diuen que el cotxe d’assistència esta a uns 200 metres al final de l’avituallament, respiro i començo a correr camp a través biela en ma J. Els mecànics super macos, no es creuen com he pogut arribar fins alla, pujant la bici al caballet i la reparen en 2-3 minuts que em semblen eterns, només veig gent passant a tota llet darrera meu.

Un altre cop en marxa i em llenço a tope en la baixada, agafo força gent arriscant bastant i ja en els plans cap a laruns s’ha format un bon grupet amb el que els rodadors possen un ritme molt alt i agafem mes gent fins formar un paquet considerable.
Reparant avaria
Al començar el Portalet noto que he forçat molt desde la parada per l’averia i només passat el pont el cuadriceps de la cama esquerra em fa amago de rampa, merda, si va a més estic perdut...per sort el ritme del grup no es molt alt, prenc una glucosa,aigua i un gel, la musculatura es recupera i puc seguir el ritme del grup i fins i tot marxo amb una petita selecio que es forma. Cap a mig portalet ja vaig sense aigua ni res, la parada en l’avituallament abans de començar el kms més durs es obligatoria, omplo,  agafo un parell de gels i cap a dalt, al final del portalet anaba una mica tocat i del grup en el que estic ara amb el que hi ha el Siscu em despenjo i corono practicament sol  per conservar una mica les cames.L’Strava em marca aqui nomes la part final
Baixada molt ràpida cap a l’últim esforç del dia, entre els que agafo i m’agafen ara serem un 6-7, em quedo a cua, vaig tocadet, aqui roda un del Sant Andreu pero no se el seu nom. Abans de començar a pujar hoz, se m’enrampa el cuadriceps de la cama esquerra a saco, paro de cop, no puc pedalar, el compi de Sant Andreu em diu “no te pares de golpe”, ostia el dolor era molt fiera, glucosa d’emergència, gel i aigua, relaxo musculatura uns minuts penso en positiu i supero la rampa uffff....la grupetta la tinc a la vista, pero no forçare per agafar-los, continuo sol i als pocs minuts se m’enrampa la cama dreta....uff això es el final penso, aqui perdre uns quants minuts fijo...ja sense res per menjar torno a beure aigua, deixo de pedalar un moment, em motivo pensant que falta poc i puc baixar de 6:30 i supero el moment, per sort encara no ha començat la part dura de Hoz.
Hoz de Jaca ho pujo amb tot i molt lent només amb la idea de no tornar a tenir rampes, al final segons Strava 2,3 km al 7,1% en 11:03 a 12,5 km/h.
Començo a baixar a saco, no recordaba la primer curva complicada a esquerras i a punt estic de anar a para al matalas, roda trasera clavada mig neumàtic es queda allà pero salvo la caiguda. Continuo baixant i agafo un grupet de 4, salvo el repetxo sense problemes i cap a Sabi amb un considerable aire de cara, veim gent davant i entre els 4 començen a rellevar fort per atrapar, jo al tercer relleu ja  veig que ja no tinc res a les cames i em quedo a roda, agafem un grup i un altre, el vent de cara bufa fort i la gent va molt cansada, jo vaig ben amagadet i aguanto sense problemes.
Arribant a Sabi aquest any passem al costat del poligon i encara ens falta puja el repetxo cabro de la variante, miro el crono i casi m’emociono, després de molts anys baixaré el 6:30 superant molts moments dificils, estic molt orgullós per tot plegat i disfruto l’arribada tot i el cansanci.El meu rellotge marca 6:12:11 i al final el diploma 6:15:02.
Felicitar a tots els compis de la PC que només per finalitzar aquesta proba ja som tots uns campions !!!

STRAVA

12 comentaris:

  1. Joder Jordi... me he quedado sin uñas!!!! Muy buena la crónica y muy bien resumidita!!!!;) Enhorabuena crack, te lo tenías muy merecido!!!! Soy Christian

    ResponElimina
  2. Felicitats Jordi, amb tot el que has passat aquest anys t´ho tenies molt ben merescut!!!!!!
    Ja ets el recorman de la PCMartorell!!!!

    ResponElimina
  3. Felicidades nen. Sabía que eras capaz de hacer algo grande. Un buen ejemplo a seguir para los que quieran sacar buen tiempo en esta dura marcha.
    Jose

    ResponElimina
  4. Felicitats Jordi, sabia ke ho faries be pq hem coincidit molt akest any. M'alegro molt per tu i el Javi ke sobretot heu fet dos tiempazos.
    Pero tb felicito a la resta per participar i acabar amb temps no tan galactics pero mes ke acceptables ke demostren el bon nivell de la pc martorell. L'any ke ve mes!!!

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. grande jordi,con ese tiempo el domingo te hacemos el paseillo fijo,estratosferico!!

    felicidades a todos por el esfuerzo y grandes marcas.

    ResponElimina
  7. Joer Jordi, no había podido leer la crónica hasta ahora por circunstancias, realmente has hecho honor al titulo k le has puesto. Sin duda este año te has salido, entrenos, esfuerzo, motivación..., es muy difícil lo k has conseguido, llegar a ese estado de forma, solo tu sabes el sacrificio k hay detrás. Es algo k recordaras para los restos. Felicidades! Compy de fatigas, no tanto por ese tiempo, k es una marca estratosférica, si no por tu enorme capacidad de superación personal demostrada, esencia de este deporte! Perdonarme el resto por extenderme tanto con el Jordi, FELICIDADES A TODOS!!! Esta marcha, simplemente acabarla puede ser lo mas grande k uno haya hecho sobre la bici.

    ResponElimina
  8. Felicitats Jordi per el resultat,soc el compi del St. Andreu que et vare dir (no te pares de golpe)es que va anar per ben poc que no ens enganchem, ho vaig poder salvar per els pels,espero saludarte i petar la xerrada en la propera que coincidim

    ResponElimina
  9. Hola Peret, allo va ser totalment instintiu, kin mal, sort k no vem caure !!! Felicitats a tú també que vas fer un gran temps, a veure si ens veiem algun diumenge d'aquests :)

    ResponElimina
  10. Enhorabona Jordi, excel.lent marxa, i en general a tothom perquè s'han sortit amb els temps

    ResponElimina

Els comentaris anònims s'anularan inmediatament