dilluns, 17 de setembre de 2012

Adri "BUCLECITOS" 10é a la Copa catalana de BTT

Diumenge es va disputar una prova més de la prestigiosa cursa de BTT "Copa catalana Internacional" on s'ajunta lo millor de la bici de muntanya del nostre petit país. La proba es celebrada a la localitat de Castelloli. Ocisport, organitzador de la proba va dissenyar un magnific, tècnic i exigent circuit que transcorria per una zona boscosa de la bonica localitat de l'Anoia.

Com tots ja sabeu, en Buclecitos, va deixar el mon de la carretera per dedicar-se al 100% a la BTT fitxant pel magnific i potent equip Probike-Specialized. Per anar agafant forma i xispa (encara dista molt d'estar al 100% en quant a preparació física) vem decidir acudir a la cita de Castelloli. Com alguns sabem, amb això de la bici, no només es tracta d'agafar la forma física, també cal agafar experiència i, sobretot, avituar-se a una activitat tant diferent a la que fins ara havia fet, la carretera. En Buclecitos va acudir a la cita amb moltes ganes d'aprendre i d'anar agafant aquesta experiència necesaria en tota activitat competitiva d'alt nivell que només s'agafa patint a les curses. En tot moment, i des-de aquí vull agrair a l'amic Isra Nuñez el seu magnific recolzament, va estar magnificament assessorat pel nostre gran campió, que va acudir com a espectador i ajudant de la seva companya, la Mar, que també va fer una molt bona cursa.

Després d'una fulgurant sortida en la que ràpidament ja es forman el que al final seran els grups d'arribada, en Buclecitos, tot i sortir darrera de tot a corralines per no tenir punts, aconsegueix situar-se en el grup capdavanter format per uns 5 ciclistes (la experiència de les sortides a mort en les curses de carretera l'ha ajudat).
Tot va millor del previst i tot apunta que avui el tio ens donarà una grata sorpresa. Però com tots sabem, el nostre esport te guardades sorpreses que venen en forma de falla mecànica, punxada, caiguda o directament la visita fulgurant i sense avisar del tio del mazo. En aquest cas, tot just quan el grup principal passa per meta en  la segona volta d'un total de 3, veig que en Buclecitos va algo despenjat del segon grup de 3 corredors perseguidors dels liders de la cursa (Davant s'han avançat 2 corredors que van com un coet i que ja son impossibles de caçar). Quan passa per davant de la nostra posició, just en l'avituallament i en una pujada relliscosa i exigent, i ens diu: crec que vaig punxat!!! Jo li dic: para i reparem i acabes com pots. Però el tio no em fa ni cas i segueix a tope intentant agafar al grup perseguidor dels líders. Confio en que el liquid repararà la punxada (al final així serà). Miro la classifcació i va 7é. Molt bé! Per a ser la primera cursa està de conya..., penso en silenci.
Donat que ja estan fent l'ultima volta, em diritgeijo al voltant de meta, justament en el l'ultim tram del circuit, per a veurel arribar. Estranyament veig que passen els nanos que anaven en el seu grup i ell no hi es i ni sel veu. Com sempre i com a pare patidor i després de la mala sort que ha tingut ultimement amb els accidents, ja penso que algo li ha passat i els pitjor auguris em ronden el cap. Intento tranquilitzar-me pensant que tot està molt ben organitzat i que si li hagués passat quelcom greu, ja m'haguesin avisat així que l'unic que li pot haver passat és que la punxada no s'hagi reparat. Com no porta recanvi (és així de "pro" el molt capullo), ja m'espero la imatge de veurel arribant caminant trialera abaix i amb la bici a coll. Però no!, sorpresa, al cap d'uns minuts interminables, el veig aparèixer tot just dalt de la trialera. Quan passa pel meu costat veig que sagna d'un braç i del genoll (ja ta, ha fet un super man, segur). Tot i veure això, li pregunto i em diu que tot bé, que l'esperi a meta.
Fa entrada a meta com a 10é classificat. Crec que el resultat és fantàstic. Li pregunto que ha passat. Em diu que amb la preocupació de la punxada i de si el liquid repararia (si que va punxar però el liquid ho va reparar) es va distreure mirant la roda de darrera tot just en un tram tècnic. Amb la distracció es va enganxar amb una branca i... croqueta al canto. La caiguda no va tenir consequències greus però li va fer perdre bastant de temps i l'esquena se li va ressentir una mica, lo suficient per a fer impossible agafar al grupet i menys encara una difícil remuntada.
La propera cita serà, si no hi ha alguna convocatòria entre mig, el proper dia 29 a Barcelona, en un altre proba de Copa Catalana. Esperem, amb el gran luxe de contar amb els magnífics consells dels craks d'en  Ramonet Sagués i de l' Isra Nuñez i amb la millora física que intentarà assolir a les properes proves, que en Buclecitos vagi situant-se en els llocs capdavanters, tal i com ho feia amb la bici de carretera.

3 comentaris:

  1. buena cursa sin estar al 100%,el buclecitos apunta alto!!! felicidades.

    ResponElimina
  2. Felicitats Adri! Un'altre cosa Sr. Bucles, piano, piano, que el noi està començant, A las primeras de cambio ya quieres que hago podium..., el mataràsssss.

    ResponElimina
  3. Buenas Compi! Jo el deixo fer...; un va agafant experiència, no només com a ciclista, que és quelcom secundari, si no com a pare. D'això tu ets un molt bon exemple a seguir.

    ResponElimina

Els comentaris anònims s'anularan inmediatament