dilluns, 9 d’abril de 2012

ETAPA 6: CARRETERES SECUNDARIES I RECITAL DELS GERMANS DALTON

Com ja ve sent habitual cada diumenge a les 8h al pavelló de esports de Marto s'ajunten una bona pila de ciclistes (uns 35) que ara ja no tant sols venen dels voltants i son més o menys coneguts. Ara fins i tot ja ve gent que quasi ningu coneix i que ve de lluny espresament a fer l'etapa. Esta clar que el boca orella funciona i que la gent se sent atreta per la qualitat de tots els integrants de la PC, pels magnífics recorreguts que dissenyen en Cañi i en Xavi i perquè no dir'ho, l'impuls que el blog a donat a la PC (no en va aquest mes hem tingut quasi 6.000 visites). 


NO SAVEN ELS QUE LES ESPERA


 Veient els somriures de la majoria de ciclistes, crec que pocs saben quina mena "d'encerrona"  a preparat en Xavi, expert en trobar carreterones recent asfaltades, camins rurals encimentats, ports de muntanya amagats... L'etapa d'avui és un d'aquells recorreguts que als que els hi agrada aquest esport, li deixen una molt agradable sabor de boca i la sensació de que l'etapa a estat realment diferent al que es fa habitualment. Aquests tipus de recorreguts converteixen el que normalment és un etapa més en el més semblant al que veiem a les clàssiques que, precisament  en aquesta època, tost veiem per la tele, flipem i sommiem en algun dia fer. Avui aquest somni es complirà amb escreix.

PELOTEO, BON ROTLLO I...

Sortim del pabe i agafem la "pestosa" carretera de Piera. El grup va completament unit, de xerrera i sens cap mena d'estres en ascensió. Les motos van passant el micro als diferents participants de l'etapa. Els mitjans volen conèixer les sensacions i les intencions de cadascun dels participants. La gran majoria, tots son un putes, amaguen les intencions i tothom son bellisimes persones. És la fase del bon rotllo. Tot son alagos i peloteo al company; tècnica apressa del gran mestre de mestres, el gran Gran Gurú que desafortunadament avui no ha pogut venir: Coño Àngel, que bien te veo. ¿Te has adelgazado, no?; Ziza, hoy te vas a salir, tu si que subes bien; Cañi, ya verás como nos pones firmes en la segunda parte; Jordi, joder, quins entrenaments t'estàs cardant últimament; com segueixis així arrencaràs les enganxines a tothom... Bé, i moltes més declaracions de peloteo i bon rotllo que sembla mentida que a l'edat que tenen els components del grup i coneixent-se com es coneixen encara es tinguin en compte. Tots saven que aquest bon rotllo durarà el que dura un bocata de llom amb formatge en mans d'en Ramon, un cafè en mans del Juvenil o unes rodes en mans del Plantillas (com trovem a faktar al Plantillas :-( )

A mitja pujada i abans d'arribar a Cal Vidal, tombem i agafem la primera de les carreterones que el Torredet  a preparat. En forta baixada i amb molt de compte, tothom comença a agafar la posició que més li convé. La xarrera de cop i volta s'ha terminao i ara el que toca és una bona concentració per no anar-se recte en una de les corbes de l'estreta carretera que en fortissima baixada  porta fins al fons de la vall. Es creua la riera i sense tenir temps a agafar una mica d'aire comencen les fortes rampes en direcció a Sant Llorenç. En Parrita, com sempre que la carretera s'enfila, agafa la davantera i comença a imprimir un fort ritme. Darrera seu salten els germans Dalton, l'Abel, al que últimament se'l veu amb unes ganes tremendes i amb un molt bon estat de forma, el Javi, el Ziza que mai es desenganxa i el Bucles. El Tete apreta i incrementa moltissim el ritme però ningú es queda. Arribant al poble, salta l'esprinter Abel i d'una forma a priori fàcil, s'emporta la volata d'entrada al poble tot i que, segons informa el Xavi, el Kom Strava es troba dalt del poble, tot just on s'agafa la carretera de Gelida. Com els Dalton s'han convertit amb uns fanàtics dels Kom Strava, encontes de parar-se i creuar el poble com gent educada, el grup creua el poble quasi al esprint, arribant dalt els dos germans, situació que avui serà habitual.

QUI DEIA QUE SEMPRE TIREN ELS MATEIXOS???

Reagrupament i el grup agafa ara una de les carreteres més maques de l'Anoia. Una pista perfectament asfaltada que entre les magnifiques i deliciosament cuidades vinyes de Juve i Camps porta cap a Espiells. En Bucles encén el Perkins (com diu en Javi) i, tot i que no és un ritme altissim, enfila a una bon part del grup que com aquell que no vol la cosa es planta al creuament de la carretera del Portell. Petit reagrupament i quasi sense esperar el grup enfila direcció Sant Sadurní per agafar la carretera de Piera. En Bucles semble que segueix tenint ganes i, ara a un ritme de més de 40 Km/h i amb força vent de cara, s'emporta a un numerós grup. Apart del Parra, que en algun moment a passat al relleu, la resta del grup reserva forces ben amagats darrera del gran cul del Bucles.

FORATS, NERVIS, TENSIÓ...

El grup arriba al creuament del que serà la 3era carreterona del dia; una magnifica pista asfaltada que remunta un Riu Anoia que en aquesta zona porta força caudal i que circula miraculossament net. La carretera, molt trencada i amb forats considerables, s'enfila combinant fortes rampes amb descansillus i fins i tot algun tram de baixada. El grup, neguitós per l'estat de la carretera, comença a possar-se nerviós pel tema d'intentar estar davant i no perdre les primeres posicions que en aquesta ascensió porten en David, en Javi, en Xavi, en Domi i en Bucles. En Xavi corona Canaletes amb el plat posat. En aquest punt ve la part realment dura de la intensa pujada que porta al creuament de la Font del Bosc. L'asfalt millora moltissim. Davant, tirant incialment del grup va el Bucles. Darrera s'ha format una grupeta d'uns 10 ciclistes (Paski, Látigo, nouvingut, nouvingut, nouvingut, Vampir, Javi, Alfredo, Domi, Ziza, Ramon, Abel, David, Xavi i Bucles). En Bucles comença a donar símptomes de cansament. La moto 1 ens informa que en Bucles no va bé. El grup veu que les foces li fallen i un a un el van passant fins que aquest queda despenja a uns 50 metrest. En declaracions del propi Bucles a la Moto 1, semble ser que l'adaptació  a les bieles curtes de la bici de carretera i  a la flaca després de mesos amb la gorda no esta sent tot lo ràpida que hagués volgut i li deixa els quàdriceps ben carregats. Això sumat a que ahir va fer el mateix recorregut que el grup esta fent avui i que ha sortit 4 dies seguits, deixarà fora de combat a un Bucles que si més no no ho ha intentat. Davant (serà la tònica del dia), primer es posa en David, però ràpidament en Javi li agafa posició i a un ritme realment increïble enfilen l'ultima rampa abans d'arribar al creuament de la Font del Bosc. La moto 2, que ara és la que informa al reporter, ens diu que l'Abel a saltat i s'ha emportat una altre volata.


Reagrupament i apa, cap a Sant Joan de Mediona en busca de la 4ª encerrona del dia. Un cop el grup arriba Sant Joan, encontes de tirar en direcció a la Llacuna,  tira recte en direcció a les Casetes d'en Padró. Ja es veu que la cosa cada cop va més en serio i tot i que la gran majoria esta avisada de que la pujada te rampes del 15%, el grup ni puto cas i el ritme no baixa. La moto 1 ens informa que el ritme dels liders és molt alt i que arriben més o menys junts al creauemt de la carretera de la Llacuna on, miraculosament, semble ser que en Ziza a agafat al grup i l'ha pujat fins dalt empassant-se ell solet el fort vent que venia de cara. La moto 2 segueix un petit grup de rezagados que no han aguantat el durissim ritme imposant pels liders de l'etapa. En Pep, que semble molt fresc, en Domi, generós com sempre, un noi del que la Moto 2 no te informació donat que no porta dorsal i es un dels nous fitaxtxes del Colòmbia Pro- Ziza-Team, en Parrita al que també se li veu pujat còmode i en Bucles, al que feia temps que no se'l veia passar un petit calvari. La moto informa al grup que darrera, a uns 300 metres, ve l'integrant del Funcionarios Team Joan Sagués. Semble ser que uns estranys sons, uns crits espaterrants i uns laments fantasmals han delatat la seva presencia al motorista. A mitja pujada de la Llacuna el grupet enganxarà a l'Abel que semble que per avui ja n'ha tingut prou i no discutira l'avançament que un Joan Sagués concentradissim i seguint amb el seu concert de gemecs, li farà al grupet. 

Mañana más... 

6 comentaris:

  1. Etapa preciosa donde las haya, carreterillas espectaculares con unas pendientes de infarto Sabiendo que podía pasar las de Caín he ido dosificando para no quedarme tirao como una colilla, aún así me bajado en un ocasión de la bici ya que el 39x25 y mis piernas no daban para más. Salida para recordar, muy apropiada para esta semana de pasión y penitencia religiosa. Saludos

    ResponElimina
  2. Ha sido dura la salida.Los tres repechos antes de la Llacuna fueron duros!!!Y los de antes de Vallbona tanbién.Pero mirar la de la semana que viene. El índice y el desnivel acumulado aún en mayor. La semana que viene tanbién será muy dura!!!
    Un saludo para todos los compañeros de fatigas!

    ResponElimina
  3. Para la semana que viene, recomendaria para la subida a Can Rafel un piñon de 27 dientes con rampas de hasta un 20%, y la subida de Torrelles a Cervello tambien tiene tela marinera!!!!

    ResponElimina
  4. Aqui us deixo el Strava de la pujada a Can Rafel per Vallirana!!!!
    http://app.strava.com/activities/4931475#93962812
    Xavi

    ResponElimina
  5. Te haré caso Xavi. Meteré la otra rueda con el 39x29 por si acaso. Vaya salidita nos espera para la semana que viene!!!!A sufrir otra vez!!!!jajaaja (!pero con gusto!)

    ResponElimina
  6. Crec que agafaré la BTT. hahahahaha

    ResponElimina

Els comentaris anònims s'anularan inmediatament