ETAPA 5. PUJADA AL FARELL I POR ESCÈNICA

A primera vista podem pensar que l'etapa d'avui no serà gaire exigent. Però un cop arribem i mirem els nostres Garmin, ens adonem que l'etapa a estat de les dures dures. No en va, en tant sols 115 Km, ens han sortit quasi 2.000 metres de desnivell i la mitja ha estat superior als 30 Km/h. Si més no així ho marcaven els nostres  Garmin, aquestes petites meravelles de la tecnologia que ens tenen  atrapats... Fent una petita menció a aquestes meravelles  i sense voler fer propaganda alguna (Garmin no paga res al PC Marto per aquesta petita cunya. Haurem de parlar amb ells. hahahaha), un cop més hem pogut comprovar la gran versatilitat d'aquests aparells i el joc que no només donen mentre practiques el teu espeort, si no el joc i les posibilitats que ens donen un cop arribem a casa. Una mostra d'això és el nou boom de la temporada, un software anomenat STRAVA. Aquesta nova Stravamania està provocant molt de joc i de moviment entre tots els aficionats, ja que analitza els recorreguts i crea curses 2.0 amb els demés usuaris del sistema amb les dades que descàrregues del teu GPS (no cal que sigui un Garmin, funciona amb qualsevol aparell Garmin o amb qualsevol altre que tingui receptor GPS i sistemes operatiu Ios (Apple) o Android.

Bé, deixem-nos de martingalas tecnològiques i anem al que a estat la etapa d'avui.
Com podreu veure, donades les reiterades queixes que una minoria han fet amb respecte al tractament que el que ara escriu donava a les seves cròniques, he decidit escriure en tercera persona,  intentant explicar el que he vist i el que he anat preguntant que passava. Entendreu, i prego em disculpeu, que en una sortida on ens ajuntem més de 40 ciclistes, pugui errar en alguna dada, pugui beneficiar o no a algú o, en general, pugui fotre la pota en algun comentari, tot i escriure en 3era persona. Com dic, us demano disculpes amb antelació.
Ara, de la mateixa forma que dic això, també us diré que sota el meu humil punt de vista, escriure una crònica per explicar lo bones persones que som tots (això ja ho dono per sentat....Bé, excepte en el cas del Ziza ;-) , que com tots sabeu és un puto ziza), o escriure una crònica explicant lo bonic que és el paisatge per on hem passat (això ho deixo per les cròniques de les sortides en BTT Bene, que per cert recomano a tots), no te cap mena de sentit. Repeteixo, sota el meu punt de vista.. Ostres, estem parlant d'un esport i crec recordar que l'esport, entre moltes altres coses, és competició, pique... Quan fem esport, ja sigui tenis, padel (eh, José Mari), o l'esport que sigui, inclús els escacs, tots, absolutament tots, fins aquells que diuen i son els estandartes del bon rotllo, VOLEN ESTAR DAVANT.

Dit això, passem a relatar lo acontecido avui:
Avui al pabe ens reunim 40 o més ciclistes. Això ja semble una social. Nomé falten els dorsals!! La veritat que, malgrat fa una mica de por pel tema seguretat, dona molt bon rotllo veure tanta gent disposada a sortir amb els viejos rokeros de la PC Martorell.  Excepte algun dels ilustres "gran clase" de la penya (Látigo, Marc, Madri, Juan Carlos, Capo, el Luís i creiem que ja està), avui s'ajunta tota la penya de vejestorios andantes y guerreros amb tota la nova tongada de bolly caos amb gran classes, liderada pel Javi, i sumada amb tots els nous vinguts convidats de convidats.

EL MIEDO ESCÉNICO ES BRUTAL

Enfilem la ctra. de les Carpes. Ningu vol tirar, el ritme és anormalment suau i les cares son com una barreja de relaxació perque el ritme és, per un cop a la vida, soportable i de preocupació pel que pugui pasar. L'amic Abel s'ha encarregat de crear presió iniciant fa uns dies una porra en la qual es preguntaba quin seria el top 5 dalt del Farell. Amb aquesta semi tensió infectada d'una tranquilitat estranya arrivem a les primeres rampes del "Basurero" a Olesa. La cosa segueix igual, el grup no s'escapça i el ritme és suportable per tothom. Tot i això, el Profe, no deixa de comentar i intentar picar a la gent: que si que lents que anem, que si això és ritme de globerus... Això creiem que no agrada gaire al Javi que com a bon jovent te les hormones molt excitades i que, com tots sabem, està molt en forma i te un ritme de pujada asesino. Els viejos rokeros ni s'inmuten i segueixen a la seva, de xerradeta i a ritme pujant les rampes pestoses del Basurero. Davant podem veure com el Profe tensa la corda,  amb el seu estil particular inconfundible, s'emporta al Javi i algun membre més i apreten tot just passar l'ultima corba, on s'endureix una mica més la pujada. Evidentment, sense cap mena de esforç, en Javi corona i espera a la resta del grup que venia amb quasi tots els membres enganxats a pocs metres.
Les primeres rampes de pla baixada en direcció Viladecavalls ja indiquen que la veda comença a obrir-se. El Profe segueix a la seva, tensant la corda i deixant anar comentaris estranys. El grup arriba abaix al pont de Viladecavalls, on comença una pujada curta d'aquelles que es fan a plat i a tope i en Bucles es posa a tirar del grupet format pel Javi, Ziza, Xavi, Rosi, Profe, Alfredo, Agüero, nouvingut, nouvingut i potser algú més. En Bucles, donat que aquest tipus de pujada li agrada, fot el 52 17 i a un ritme molt alt  corona el primer collet del dia. Un cop aqui, el grup comença el descens de la perillosa baixada en direcció a Viladecavalls. El grup es trenca baixant. S'ha format un grup de 4-5 (Javi, Agüero, nouvingut, Profe) que baixen d'una forma que al Ziza i al Bucles no els hi sembla bé donat els riscos estúpids que s'etaven prenent i frenen. La resta del grupet que s'havia format també frena i tot just on comença la rampa que porta al poble en Josep Maria agafa el comandament i a un ritme molt catxondo, porta al grupet fins dalt, on es farà reagrupament oficial.

Fem l'incòmode creuament de Terrassa i enfilem, ara tots 40 junts, en direcció a Castellar del Vallés. Aquest tram ha estat brutal, s'ha fet a una velocitat increible i lo millor és que pràcticament tot el grup a estat allà enganxat mantenint l'infernal ritme que ens ha posat el David i el Javi. Arribem a Castellar i nou reagrupament xungo. Esta clar que si el nivell de la PC segueix tant alt, s'haura de fer alguna cosa ja que no és normal tenir que estar parats cada 10 km 15 minuts esperant a 2-3 ciclistes que no poden aguantar el ritme. Sona dur i potser prepotent, però esta clar que s'ha d'entendre que la PC te un nivell i que s'hauria d'intentar, si es vol participar a les sortides, estar  lo més aprop d'aquest nivell. És normal esperar a la gent dalt d'un coll, però el que no és normal és tenir que estar parant cada 10Km. Tots sabem que tornar a arrancar és fa molt feixuc i també hi ha gent que vol córrer i això també s'ha de respectar.

EL FARELL CADA COP ÉS MÉS APROP; LA GENT APROFITA PER MENJAR LO PLATANO DE TURNO (ALGUNS PER AIXÒ MENGEN COSES MOLT ESTRANYES)

Tornen les cares d'espant barrejat amb algun somriure malèfic; e preocupació,  nervis,  tensió... Les cares dels que han estat nomenant al top 5 de la porra no poden amagar el sentiment de pressió. Tothom comença a afilar les seves armes. Cada cop queda menys pel Farell.!!!
El Farell és un port similar al que podria ser les Atalaies. Un port a priori no gaire exigent i factible; un port d'aquells que sobre el paper tothom pot pensar que es pot pujar ràpid i que només es una xinxeta. Tot i ser cert que no ens enfrontem a cap port de  categoria especial ni fora de lo normal, si que és veritat que molt sovint el que fa dur aquest esport no son les pujades o les dificultats o la categoria dels ports, el que ho fa dur és el punyetero ritme amb el que hom s'enfronta a les dificultats. En aquest cas, el Sr. Javi s'encarregarà de que un port mediocre es converteixi en un port de 1ª.

Creuem els 1,5 Km de pave de Caldes pensant en el martiri que deu ser fer els 50-60 Km de pave de la Paris Rubeix. Tot just sortir del poble,  comencem a enfilar les primer i suaus rampes. Un grupet format per Nouvingut, Alfredo, Javi, David, Profe, Xavi, Abel, Rosi, Parrita i Josep Maria agafa una distància. Darrera es forma un altre grup numerós on hi està quasi tothom i, tancant els grups, es queden un nouvingut que a parat a pixar i, despistats xerrant en Ziza, l'Agüero i el Bucles. En Javi inica les primeres rampes fortissim i s'emporta al Xavi, a l'Alfredo, Profe, a l'Abel (un cop més sense dormir; aquest tiu és un crak), a la Rosi i al nouvingut. Per darrere es van formant grupets i fotens-se un bon calentón passen Ziza, Agüero i Bucles que aconsegueixen atrapar al grup principal. La corda es segueix tensant i aquí, en aquest moment, tractarem d'explicar el que ens han anat dient ja que el grup s'ha desintegrat en diver-sos sub grups.
Davant aguantant en Javi, Alfredo, Nouvingut, Profe, Agüero, Rosi, Abel, Xavi, Ziza i en Bucles. Darrera, com diem, el grup va desintegrat en diversos petits grups. El primer en abandonar el grup principal es en Bucles que segons diu després, venia maduret pel clentón inicial i el ritme del Javi l'estava traient de punt. Després es despenjarà  l'Abel, que suposem que el cansament de no haver dormit ja li comença a fer mella. Un cop arriben les rampes dures i tot just quan el Profe, l'Agüero i la Rosi es depenjen, en Bucles atrapa a l'Abel i el passa a un ritme molt recuperat. Poc després es despenja l'Afredo i davant ara ja només queden el Javi, el Xavi, el nouvingut i el Ziza. En Bucles segueix augmentant ritme i atrapa i passa a la Rosi, que darrera porta al Vampiro, al Bene i al David, que també pugen amb intenció d'atrapar-la.
En aquest punt, el TOP 5 va de la següent forma: Javi, Nouvingut, Ziza i Xavi juntets. A uns 50 metres Alfredo en solitari i a 50 metres El Profe, l'Agüero i el Bucles, que ja els a atrapat. Ja només queda la curva i la rampeta fina. El Bucles avança a l'Agüero i al Profe amb intenció d'atrapar a l'Alfredo. Però ja només queden 20 metres i el Profe inicia un esprint i en Bucles ho deixa estar, ja no hi ha posibilitats d'atrapar a l'Alfredo. Per darrera arriba una super Rosi que ha fet una pujada espectacular, com sempre. Enganxats a la Rosi arriben en David i en Manolo i tot seguit en Bene que comenta que ha disfrutat moltissim i s'ha trobat molt bé. A pocs segons (les diferències en aquesta penya cada cop son menors) arriben el Cañi, el Pep, el Domi... i tots els demés. Només 2-3 participants de la sortida arriben ralment despenjats. Brutal!! El nivell de la PC, tot i estar als inicis de temporada, es brutal.

De moment pengem aquesta primera part, demà més.