GRAN RUTA PEL PENEDÉS. by Bucles

El Sr. Mc Giver i jo, avui teníem ganes de fer alguna estracanada. Fa uns dies vaig trobar una ruta circular que dona la volta a tot l'alt i el baix Penedes. Se que quan plantejo alguna estracanada d'aquestes la majoria de la gent m'engega a la merda, però hi ha un persnatge turolense, el gran Bene (Mc Giver pels amics), que se que mai te un no a les meves propostes. Així ha estat i, sense tenir que insistir-li gaire, l'únic sonat que s'ha apuntat a la festa ha estat en Mc Giver.

Sortim des-de l' urbanització El LLedoner on de seguida enfilem per un camí ben conegut pels Btteros de la zona, la Riera de la merda. Com el seu nom indica, el camí resegueix una riera convertida en una puta claveguera a cel obert. Quina vergonya que encara es tinguin que veure coses d'aquestes...
Arribem a Olesa de Bonesvalls i aquí comencen els "Singles traks delicatesen". Uns senders perfectament ciclables que serpentejan pel paisatge caracteristic i únic del Garraf. Gaudim com a nens i ràpidament ens plantem aprop d'Olivella on seguirem, ara quasi sempre per pistes pedregoses, avançant en direcció al Castell d'Olèrdola. La pujada al Castell, brutal. Ens enfilem per un corriol preciós i tècnic que ens deixa practicament dalt del fantàstic Castell i mirador d'excepció de mitja Catalunya. Parada obligada a gaudir de la magnifica atalaia i, després de fer una pixadeta i un glop d'aigua (comença a apretar la calor), continuem, ara per pista, crestejant en direcció al que per nosaltres avui és el gran objectiu, el Pantà de Foix. Arribar per muntanya al Pantà de Foix és quelcom molt especial; semble que de cop i volta entris en un paisatge típic de la campinya Francesa: El llac, el Castell de fons i el dens bosc fan d'aquest paratge un espai magnific i, si s'arriba per muntanya, llavorç ja és, com diu el Ferràn Adrià, MÀGIC!!!

Malauradament arribats al punt on, en teoria, hauríem de començar a baixar en direcció al Pantà, m'adono que alguna cosa falla en el trak i veig que, pel costat del Pantà no tinc trak i ens emboliquem. Aquí comença l'encigalada del dia (està clar que una excursió llarga sense encigalada no és excursió ni és ná). Sense saber com ni per on, esgarrinxats després de ceuar un bosquet sense camí i després de desgrimpar per un barranc, ens trobem dins d'una megafàbrica de ciment. Només veure als dos marcians amb culotte, els responsables de la fàbrica, al.lucinats han comenceçat a cridar-nos l'atenció per megafonia i ha convidar-nos a aturar-nos. "Srs ciclistas salgan de la fábrica!!!" Però, no sabem com sortir de la puta fàbrica. Estem algo agobiats perquè per megafonia ens segueixen fotent la bulla (encara anirem a parar al cuartelillo...). Al final, uns operaris al.lucinats que ens pregunte com collons hem anat a parar allà, ens indiquen on es la sortida, però també ens conviden a quedar-nos quiets fins a que no vingui lo jefe i ens ensenyi la sortida. Ni puto cas i de cap a la sortida. Passem per sota les barreres ràpidament i, com els clients del Bene, ens fuguem de territori enemic.

Ens costa retrovar lo trak però, quan es junten un aragonès i un mig alemany, el cabezonerio es brutal i pot més que qualsevol altre coss. Fins que no retrobem el trak, no parem!!. No hi ha res com dos cabezones junts i, per suposat, no hi ha res que en Mc Giver no pugui sol.lucionar amb un troç de brida vella, un cable, una petita branca d'arbust, el tronc d'arbre, unes ampolles d'aigua buides... Un puto Garmin que no troba el trak no és res per Mc Giver.

Portem quasi 60 Km i son les 13,30. Decidim parar a esmorzar-dinar a Vilafranca. Com estem despistats pel tema del trak, pensem que encara ens queden 40 km fins la arribada així que, amb la calma, ens fotem un megabocata, unes quantes barretes i, per suposat, alguna de les barretes fabricació pròpia d'en Mc Giver, que com alguns ja sabeu, també son de fabricació i patent propia com: l'oli per la cadena, el liquid del tubeless, els parxes, la roba, les... Joer, aquest Mc Giver algun dia vindrà amb una bici de fabricació pròpia (amb parafangs d'ampolla d'aigua, per suposat)

Sortim d'esmorzar-dinar pensant en els 40 km i amb les cames que comencen a estar tocadetes. Jo personalment no trobo lo ritme ni la posició. Em fa maaaaaaal tot!!! A més a més, el primer tram de recorregut tampoc ajuda ja que és molt pestós i, com qui no vol la cosa, va picant amunt sense descans. Crec que el Bene tampoc acaba de trobar lo ritme però... És una il.lusió. El cabró està molt fort i, si em despisto, el perdo de vista ràpidament. Anem pujant reservant i, de moment, sense altres problemes que no siguin els de no trobar lo ritme. En aquest sentit cada cop estem millor i les bones sensacions van retornant. Però quan ja pensem que la pujada en direcció a l'Ordal anirà fent així, trobem la gran sorpresa del dia en forma de mega-rampes sense descans i d'una llargada considerable. En concret i a destacar una d'elles que, malgrat estar encimentada i malgrat anar ben calçats amb un 34, es fa complicada de pujar. Però, com i dit abans, no hi ha res que al parell de cabezones se els hi resisteixi i, patint com uns cabrons (bé, el Bene no tant), aconseguim pujar les mega rampes encimentades i no encimentades sense posar lo peu a terra.

Arribem dalt de la serralada i, amb sorpresa, ens adonem que tenim el poble de l'Ordal a sota nostre, que estem dalt de tot i que, difícilment, trobarem més rampes asesines fins a l' arribada. Per sort, així és i, amb un plis, ens plantem al cotxe.

Al final han sortit uns 85 Km de pur BTT; com a molt hem fet 2-3 km d'asfalt. L'excursió és molt recomanable i, avís als navegants per a qui vulgui apuntar-se. La meva intenció és tornar-la a fer amb el trak sencer que ja tinc reparat i els seus 108 Km de recorregut total.

Aquí us deixo el mapa i el perfil: