Perfil de l'etapa: 145Km & 3.000 m desnivell acumulat |
Comencem baixant per una carretera encimentada però perfectament ciclable. Arribem al fondo d'una tupida vall i iniciem la segona pujada del dia en direcció al perdut i pintoresc poble de Llaes, que està situat tot just al cim d'una muntanyeta. La primera part de la pujada te alguna rampa del 10% que es fa dura degut a la irregularitat del sol (ciment). Passem per sota de Llaes i la carretera millora una mica el seu estat. El paisatge igual de collonut fa que pràcticament ni ens fixem en les irregularitats de la carretera; avui anem d'excursió!!!, eh, Cañi ;-) jejejejeje Es tracte de gaudir i de no estar patint a vore qui et fot el pal.
Pujant Collfred |
Paradeta a Beget, foto, ametlletes i barreta energètica per afrontar l'ultim port seriós del dia, el Coll de Bucs. No fèiem aquesta pujada des-de el temps en que no estava asfaltada i no tenim ni idea de si ens trobarem alguna trampa en forma de rampa asesina pel camí, així que decidim pendrens'ho en molta calma i anar veient-les venir. Al final la sorpresa és que el port és molt portable, amb rampes que no superen el 8%. Feia temps que no gaudia tant de la bici com avui al passar pel tram superior d'aquest port. Durant uns 3 km circulem totalment plans per sobre d'un cinglera que fa de mirador i que ens permet veure mitja Catalunya.En front els cims de la Bassegoda, a l'esquerre el Comanegra, a la dreta tota la Vall d'Olot i els volcans de la Garrotxa i si arrarguem la mirada podem observar des-de el Puigsacalm, les cingleres del Collsacabr, el Rocacorva... Sencillament, brutal.
El bonic poble de Beget |
Arribem a Oix i em venen els records de la gran ruta BTT que vàrem fer fa un parell d'anys amb la traïdora secció bttera de PC Marto. Recordo el pantacruèlic dinar i la sortida tipus Quim-Juvenil que vàrem fer després de dinar amb els estòmags plens i mig borratxots. També recordo els esforços que vaig fer per no trallar dalt del que avui serà l'ultima pujadeta per passar el Coll de Camporiol i iniciar la baixada cap a Castellfollit de la Roca, on ja agafarem la antiga nacional i, no sense alguna puta rampa que ens tocara molt la pera, arxivarem al punt de partida amb 145 Km i 3.000 metres de desnivell.
Resum: que us animo a tots a apuntar-vos i espero que no falli ningú. L'unic que cal es, pels que no portin compac, posar un pinyó de 27 dents per anar una mica més desofegat i, per un dia per lo menys, pendres la sortida com una excursió sense preses i contant que tenim tot un dia per davant.
Us espero a tots a primers d'octubre!! Properament ja concretarem dates
Salut companys
ya sabes que soy un aferrimo seguidor de las clasicas ya sea con la flaca o la gorda y mas si es en plan " EXCURSIO" y le llendo tu espectacular relato ya estoy deseando que llegue el dia. pero con los pies tocando suelo, creo que el recorrido con tantos puertos y sumado el respetable kmtraje para la epoca, a alguno se le va hacer muy duro , no se podria recortar en algun km la vuelta y dejarla sobre los 120 mas o menos, para que se anime el mas numero de gente posible,haber los demas que dicen. de todas formas esto me va a obligar a entrenar otra vez y es una putada, y habra que llevar banbas pa la rampa del 25% no¡¡¡¡¡¡¡¡¡
ResponEliminaCañi, esta "excursió" la puede hacer cualquier miembro de la peña sin necesidad de entrenamiento específico ni na. Lo único es, pa los que no lleven compac, cambiar los piñones y poner mínimo un 25 para subier el primer puerto (los demás son suaves). Ya está, nada más. Está claro que si nada más salir algún descerebrado empieza a dar palos y a subir como un loco el primer puerto, seguramente él mismo será el que firmará su propia sentencia de muerte, porque no terminará la vuelta. Lo que tenemos que hacer es, ni que sea por un día, dejar los piques, las carreras y las demostraciones en casa y salir a disfrutar de un gran día de ciclismo. Tenemos todo un día por delante para hacer la "excursió".
ResponEliminaEl meu germà i jo i segurament el triatleta cristian ens apuntem, vinga a veure si s'anima la gent que es una volta impressionant, fa poc varem estar passant un cap de setmana per aquestes terres i es molt guapo.
ResponEliminaCUENTA CONMIGO Y ME INMAGINO QUE MI PRIMO TAMBIEN SE APUNTARS
ResponElimina