divendres, 6 d’agost del 2010

GRAN VOLTA PER L'ALTA GARROTXA I EL RIPOLLÉS

Com ja us he anat informant, aquest any la clàssica d'octubre abandonarà el territori proper al mar i s'aventurarà pel Pre- Pirineu. Ja em coneixeu i sabeu que sempre intento buscar carreterones tranquil·les, desconegudes i inèdites. Aquest 3 adjectius normalment solen resumir-se en un de sol, màxim dos: duresa i paisatge brutal. Conscient d'aquest petit handicap de la duresa que poden tenir aquest tipus de carreteres-pistes asfaltades i dubtant d'una en concret que no sabia si estava tota asfaltada, fa uns dies vaig decidir trucar al meu estimat amic Jenaro i proposar-li anar a redescobrir el recorregut i calibrar si és factible fer-ho. No va caldre insistir i, junt amb un si rotund a la proposta, em va dir: ja saps que si a mi em portes tranquilet jo aguanto i vaig on sigui.
Perfil de l'etapa: 145Km & 3.000 m desnivell acumulat
Dit i fet, quedem a les 7h i a les 8,15, pel nou tunel de Bracons, ens plantem a les Presses. deixem el cotxe al bonic poble de St. Privat d'en Bas, just al costat de l'inici de la carretera que ens portarà al brutalment dur Coll fred. L'inici de port és suau, però ja m'han avisat que no em refii, que tot just al km 1,5 ja comencen les primeres rampes fortes i que no s'acaven fins al km 12, més o menys. Les primeres rampes, d'un 10-12% son suportables i, com per prevenir en Jenaro porta triple plat i jo un 39-27, anem pujant tranquil.lament i xerrant (si més no, intentant xerrar entre buf i buf). Al km 3 ja veig que això del 10-12% és una il-lusió. El meu polar comença a marcar-me rampes del 17-18%. Joer, com això segueixi així estem arreglats. No només segueix així si no que s'accentua. Segons el meu Polar (estarà jodido???) arrivem a fer alguna rampa del 25%. Sort que, de tant en tant, alguns descans (rampes del 8% que ens semblen planes) ens fan més suportable la pujada. Penso que hem fet bé d'iniciar la ruta amb aquest mega port ja que, segons l'itinerari previst i tot que seguirem pujant tot lo dia, els següents ports son molt més suportables i no em vull imaginar com seria acavar la ruta pujant això. El paisatge és increïble i les vistes al Puigsacalm i a tota la zona volcànica de la Garrotxa fan que la pujada es torni quasi un plaer. Creuem Collfred al km 14 i iniciem una molt bonica baixada entre boscos de faig i extensions de prats verds que recorden al Pais Vasc o a la banda francesa del Pirineu. Arribem a Vidrà, omplim a la font i continuem en baixada en direcció a Sta. Maria de Besora on ens desviarem per agafar la segona carretera "Bucles" del dia.    
Comencem baixant per una carretera encimentada però perfectament ciclable. Arribem al fondo d'una  tupida vall i iniciem la segona pujada del dia en direcció al perdut i pintoresc poble de Llaes, que està situat tot just al cim d'una muntanyeta. La primera part de la pujada te alguna rampa del 10% que es fa dura degut a la irregularitat del sol (ciment). Passem per sota de Llaes i la carretera millora una mica el seu estat. El paisatge igual de collonut fa que pràcticament ni ens fixem en les irregularitats de la carretera; avui anem d'excursió!!!, eh, Cañi ;-) jejejejeje Es tracte de gaudir i de no estar patint a vore qui et fot el pal.
Pujant Collfred
 Sortim a la coneguda carretera que ve de Ripoll en direcció al Coll de Coubet i que molts que heu fet la marxa Terra de Remences coneixereu de memòria. Just abans de coronar el 3er i fàcil port del dia decidim fer una parada de refrigeri a Vallfogona de Ripollés on ens tractaran a cos de rei i, gràcies a la mà dreta d'en Jenaro amb les dones, ens faran uns bocatas impressionants. Ja refrigerats i amb el "buche" ple continuem la ruta en direcció al Coll de Canes i, després d'una petita baixada, el Coll de Coubet, on ens desviarem a l'esquerre. Agafem la bonica carretera que, entre boscos pre pririnencs de faig i abets, ens pujarà al 4art i no gaire complicat port del dia, el Coll de Santigosa. Un cop aquí, un abaixada espectacular i molt ràpida ens portarà a la monacal vila de St. Joan de les Abadesses. La intenció primera de la mega ruta era, un cop arrivat aqui, agafar en direcció Ogassa, però la prudència i els 1.800 metres de desnivell que portem acumulats de moment fan decidim agafar la carretera directa de Camprodón i deixar de fer el brutal i desconegut pels "flacos" i conegut pels "gordos", Coll de la Caritat. Passem pel turístic Camprodon i seguim en suau pujada en direcció al Coll d'Ares. Just abans d'arrivar a Molló ens desviem a la dreta per agafar la Ctra que ens portarà en suau pujada cap a Rocabruna i Beget. No deixem de flipar amb els paisatges i amb la frescor, quasi fred en algun moment que s'agraeix molt en aquestes calurosses dates. Un cop arribem a Rocabruna una espectacular i molt pendent baixada ens portarà directes al molt bonic i perdut poble de Beget. Dona gust veure com per aquí dalt la gent cuida el seu entorn i els seus pobles; de fet no semble que estem al nostre desordenat, brut, sorollos i caòtic pais; encara tenim alguns llocs civilitzats  (llàstima que siguin tant pocs i estiguin tant lluny). Quin gust , quin plaer... un dia sense veure killos, pastilleros, pelats, tunnings i la diversa i asquerosa fauna que abunda per les nostres contrades. En fin pilarin...
                                               
Paradeta a Beget, foto, ametlletes i barreta energètica per afrontar l'ultim port seriós del dia, el Coll de Bucs. No fèiem aquesta pujada des-de el temps en que no estava asfaltada i no tenim ni idea de si ens trobarem alguna trampa en forma de rampa asesina pel camí, així que decidim pendrens'ho en molta calma i anar veient-les venir. Al final la sorpresa és que el port és molt portable, amb rampes que no superen el 8%. Feia temps que no gaudia tant de la bici com avui al passar pel tram superior d'aquest port. Durant uns 3 km circulem totalment plans per sobre d'un cinglera que fa de mirador i que ens permet veure mitja Catalunya.En front els cims de la Bassegoda, a l'esquerre el Comanegra, a la dreta tota la Vall d'Olot i els volcans de la Garrotxa i si arrarguem la mirada podem observar des-de el Puigsacalm, les cingleres del Collsacabr, el Rocacorva... Sencillament, brutal. 
El bonic poble de Beget
Arribem a Oix i em venen els records de la gran ruta BTT que vàrem fer fa un parell d'anys amb la traïdora secció bttera de PC Marto. Recordo el pantacruèlic dinar i la sortida tipus Quim-Juvenil que vàrem fer després de dinar amb els estòmags plens i mig borratxots. També recordo els esforços que vaig fer per no trallar dalt del que avui serà l'ultima pujadeta per passar el Coll de Camporiol i iniciar la baixada cap a Castellfollit de la Roca, on ja agafarem la antiga nacional i, no sense alguna puta rampa que ens tocara molt la pera, arxivarem al punt de partida amb 145 Km i 3.000 metres de desnivell.
Resum: que us animo a tots a apuntar-vos i espero que no falli ningú. L'unic que cal es, pels que no portin compac, posar un pinyó de 27 dents per anar una mica més desofegat i, per un dia per lo menys, pendres la sortida com una excursió sense preses i contant que tenim tot un dia per davant.

Us espero a tots a primers d'octubre!! Properament ja concretarem dates

Salut companys 

4 comentaris:

  1. ya sabes que soy un aferrimo seguidor de las clasicas ya sea con la flaca o la gorda y mas si es en plan " EXCURSIO" y le llendo tu espectacular relato ya estoy deseando que llegue el dia. pero con los pies tocando suelo, creo que el recorrido con tantos puertos y sumado el respetable kmtraje para la epoca, a alguno se le va hacer muy duro , no se podria recortar en algun km la vuelta y dejarla sobre los 120 mas o menos, para que se anime el mas numero de gente posible,haber los demas que dicen. de todas formas esto me va a obligar a entrenar otra vez y es una putada, y habra que llevar banbas pa la rampa del 25% no¡¡¡¡¡¡¡¡¡

    ResponElimina
  2. Cañi, esta "excursió" la puede hacer cualquier miembro de la peña sin necesidad de entrenamiento específico ni na. Lo único es, pa los que no lleven compac, cambiar los piñones y poner mínimo un 25 para subier el primer puerto (los demás son suaves). Ya está, nada más. Está claro que si nada más salir algún descerebrado empieza a dar palos y a subir como un loco el primer puerto, seguramente él mismo será el que firmará su propia sentencia de muerte, porque no terminará la vuelta. Lo que tenemos que hacer es, ni que sea por un día, dejar los piques, las carreras y las demostraciones en casa y salir a disfrutar de un gran día de ciclismo. Tenemos todo un día por delante para hacer la "excursió".

    ResponElimina
  3. El meu germà i jo i segurament el triatleta cristian ens apuntem, vinga a veure si s'anima la gent que es una volta impressionant, fa poc varem estar passant un cap de setmana per aquestes terres i es molt guapo.

    ResponElimina
  4. CUENTA CONMIGO Y ME INMAGINO QUE MI PRIMO TAMBIEN SE APUNTARS

    ResponElimina

Els comentaris anònims s'anularan inmediatament