IV SUBIDA A SAN MACARIO (ANDORRA, TERUEL)

Aquest diumenge a en Buclecitos li ha tocat anar a Andorra (Teruel) on s'ha disputat la IV edició de la durissima pujada (rampes 18%) a San Macario, port situat a Andorra, provincia de Teruel. L'equip Linde Gallastegui, on milita en Buclecitos, ha sortit molt bé i en tot moment ha controlat bé amb el numeros pilot que comanda la cursa i que deseguiod s'ha despenjat força del gran grup que s'ha quedat molt enraderit. Els constants tirons i els nervis per situar-se en bona posició per afrontar el primer port estan a l'ordre del dia per lo que s'ha d'estar molt atent, cosa que en tot moment tot l'equip controla de maravella. Desafortunadament, un greu accident de tràfic més enllà del citat primer port, obliga a la Guàrdia Civil a tallar la carretera i la cursa durant una estona. Aquest incident provoca que tot el gran pilot de més 150 ciclistes que ve per radera, torni a agrupar-se i faci que, en aquest punt, just a inici del primer port, la cursa torni a començar novament. S'arranca fortissim i en pujada. Ràpidament van despenjant-se ciclistes. De l'equip Linde en queden 2, en Oriol Raya i en Buclecitos, que aguantan molt bé amb el pilot principal. La carrera es decidirà en el 2on i ultim port, un port curt però durissim, amb ranpes del 18%. En Buclecitos, conscient de que aquest tipus de port amb rampes tant fortes se li atraganta, intentarà aguantar al màxim amb el grup principal. Serà complicat ja que el noi que finalment guanya imposa un fortissim ritme i es queda sol, ningu pot aguantar-li. Finalment en Oriol i en Buclecitos arriven a un minut aprox del primer classificat i en 24 i 25 possició de la general (Buclecitos 8é i 1er Català de la seva categoria ). Malgrat que aquestes curses amb ports tant durs a en Buclecitos no li van masa bé, el tio ha aguantat força bé l'enbrencida dels escaladors natos i ha estat allà davant amb ells. Diumege vinent segueix la copa Catalana a Olot, on esperem un altre bona actuació del Linde Gallastegui.

Crec que ja ho hi comentat més d'un cop, però... Per desgràcia, el nivell de les curses fora de Catalunya (al menys fora de Barcelona) és estratosfèricament superior al del nostre petit i putejat Païs i clar, per llògica, un nivell d'organització i qualitat de les curses tant superior després es nota  i dona ciclistes d'una gran qualitat i nivell. Una vegada més veiem amb enveja la il.lusió dels organitzadors, la qualitat dels recorreguts, la participació de la gent de les ciutats i pobles i la col.laboració de les entitats publiques i politiques. Malauradament en aquest punyetero païs només existeix el Barça i els politics tenen altres feines atents a cobrar  lucratives comissions o reqüalificant algun terreny rural o protetgit. Quina llàstima, quina pena de païs...