diumenge, 13 de desembre del 2009

SORTIDA AMB LA GRUPETA DE L'ISRA

Dissabte a les 10 al Muntanya. Ok, allà estaré. Aquest és el missatge del Sr. Isra que, pel que després vaig veure, cada cop convoca a més gent; i quina gent...

Tal i com vaig fer també dimarts, que també va haver convocatòria, surto de casa mitja hora abans per anar escalfant tot pujant cap a Martorell. Aquest cop hi sortit algo més tard pel que espero creuar-me amb el pilot arribant a St. Andreu. Passo St. Andreu i no m'hi creuat a ningú, però per sort hi trobat un grup d'uns 10 ciclistes i em poso a roda. El ritme és baix i tinc por de que, anant darrera del grup, el pilot que ve de Martorell no em vegi pel que decideixo augmentar el ritme (sense cap intenció de picar-me amb ningú) . Ja sabeu com és això del "ciclisme flaco", tot just ensenyes la roda (de bon rotllo) al gallito que porta el grup i la resposta d'aquest és pujar lo ritme estrepitossament. -Tios, que jo només estic esperant a uns companys, no em vull picar amb ningú pujant lo puto Congost. Però, com lo paio insistia, tinc que apretar lo cul, baixar uns pinyonets, posar lo plat i deixar clar qui és lo puto amo dels viejunos. jejejejeje

Tot just estic baixant del Congost cap a Martorell em creuo amb l'enorme pilot que ve de Martorell; son com més de 30 ciclistes!! I quines pintes que fan. Quina por mare meva!! En uns pocs segons passo de ser lo gallito que fa demostracions de força pujant lo Congost a ser "carne de cañon"; aquest paios avui acabaran amb mi.

Em fico en mig del gran pilot i la idea és no sortir d'aqui ni que m'agafi cagalera. Veig cares conegudes: David Biker, Blai, Isra, Ramon, Carles Lara, Magin, Lluis, Jordi, Santi... Hi han membres de l'equip del Santi com el Pedrito, amb el que faré una pujadeta a l'Ordal d'aquelles per recordar per acabar la ruta. Altres cares conegudes com el Joan i d'altres que no recordo lo nom i algunes cares que, tot i que algunes em sonen, la majoria son la primera vegada que veig.

Lo ritme no és molt alt, si més no aquesta és la percepció que tinc tot anant amagadet dins del pilot. Lo cert és que cada cop que miro lo cueta aquest no marca menys de 38 Km/h. Penso: si que estic fort. jaaaaaaaaaaaa. Vaig de pm dins d'aquest pilot de bons cilistes entre els que m'ha arribat la veu que hi ha lo campió d'Espanya de master 30 entre d'altres; la veritat és que veure mallots de la selecció Espanyola impressiona i no deixo de pensar: que coi fot un globero viejuno com jo aqui.

Arribem a peu de costes a una velocitat moderada. Aquí és on em comença a preocupar el fet de si estaré al nivell. Comencem a pujar i tinc molt bones sensacions. Vaig amb el plat sense tenir cap sensació d'anar clavat, les pulsacions son moderades i la sensació molt bona. Tot just on es comença a endurir la pujada, un grup comandat per l'Isra i un dels de la selecció Espanyola, acceleren una mica lo ritme. Em poso a roda del Santi i aguanto el tirón. El grup s'ha trencat i ens hem quedat uns 10 ciclistes davant que seguim com podem lo ritme de l'Isra i de l'altre noi. Ultima rampa. He d'aguantar!!! Apreto les dents i aguanto amb lo grupet de davant amb molt bones sensacions. Estic content perquè, tot i que tinc la sensació de que no s'ha pujat massa ràpid, hi aguantat amb lo grup de "pros" molt bé, amb bones sensacions i lo que és millor: em quedaven un parell de puntets a les cames per si lo Santi m'apretava; sempre va bé portar un parell de puntets de marge per si "los Santis" (si, els 2) t'obliguen (és broma Santi) jajajajajaj.

Arribem a Sitges i los capos manen anar a fer lo circuit del Gall d'Indi, la famosa cursa que es farà lo proper diumenge a St. Pere de Ribes. Fem lo circuit amb apretadeta inclosa al repetjó del casino i, un cop arribem a St Pere de R, agafem la bonica ctra. de Canyelles i St. Pere Molalta.

Arribem a peu de l'Ordal, on comença la pujadeta cap els Cassots. El Pedrito i jo decidim tirar recte per l'Ordal, que s'ha fet tard. Tot i que en cap moment ens donem cap palo, la pujada a l'Ordal amb aquest gran ciclista guanyador de varies curses en categoria master 40, és intensa i, amb les cames tocadetes desprès de 110 Km a 32 Km/h de mitja, les rampetes finals es fan durilles.

El resum: 125 Km, 32 Km/h de mitja, m'ho hi passat de pm, hi pedalat amb companys de luxe i l'entreno ha estat de primera.

Felicitats a l'Isra pel poder de convocatòria i pel bon ambient.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els comentaris anònims s'anularan inmediatament